Organisació territorial de Portugal
Portugal té una estructura administrativa i organisació territorial que podrà presentar-se alguna cosa complexa si no es té en conte la seua evolució històrica.
La base de l'organisació política i administrativa de Portugal està composta per 308 municipis, que se subdividixen en 3.092 parròquies civils o freguesies (Prop de 4 mil fins a la reforma administrativa de 2013).
Els municipis i les parròquies civils es troben, per la seua tanda, agrupats en díhuit districtes administratius en el territori peninsular lusità i en dos regions autònomes insulars (Archipèlecs de Madeira i de les Azores, en Estatuts de 1976).
Districtes
Els districtes són la subdivisió administrativa més rellevant i servixen de base per a una série d'utilisacions de la divisió administrativa, que van des de les circumscripcions electorals als campeonats regionals de fútbol.
- Lisboa
- Leiria
- Santarém
- Setúbal
- Beja
- Faro
- Évora
- Portalegre
- Castelo Branco
- Guarda
- Coimbra
- Aveiro
- Viseu
- Braganza
- Vila Real
- Oporto
- Braga
- Viana do Castelo
Regions autònomes
La Constitució de la República Portuguesa de 1976 va permetre crear dos regions autònomes insulars, corresponents als archipèlecs de les Azores i de Madeira. En conjunt en lo que es denomina com a territori continental, (que inclou als 18 Districtes Administratius), les dos regions autònomes corresponen a la subdivisió europea NUTS I.
Ademés de la divisió en Parròquies Civils, Municipis, Districtes Administratius i Regions Autònomes, existixen vàries divisions de nivell superior, alguna d'elles de caràcter administratiu i específiques d'un ram d'activitat (com les comarques judicials o les regions turístiques) i unes atres de caràcter històric i cultural, que solen sobrepondre's i causar alguna confusió.
Províncies tradicionals
Encara que en l'actualitat no tenen cap significat administratiu, les 11 províncies tradicionals (el seu estatut administratiu no deu confondre's en el de les actuals províncies espanyoles) seguixen sent un element important per a la divisió regional, d'identificació colectiva i en el qual s'identifiquen molts portuguesos. Sense que puga comparar-se en els casos de certes Comunitats Autonòmiques en Espanya, certes províncies i regions portugueses mantenen una personalitat regional marcada, com és el cas de l'Algarve o de l'Alentejo (encara que, en este cas, hi haguera dos províncies, Alt Alentejo i *Baixo Alentejo), pero també, per la seua insularitat, Madeira i les @Azores.
Creades per una reforma administrativa de 1936, varen ser dissoltes formalment en l'entrada en vigor de la Constitució de 1976, i varen ser reemplaçades pels 18 districtes de Portugal continental i per les 2 regions autònomes de Madeira i Azores, que constituïxen les actuals subdivisions administratives de Portugal.
- Algarve
- Alto Alentejo
- Baixo Alentejo
- Beira Alta
- Beira Baixa
- Beira Litoral
- Douro Litoral
- Estremadura
- Minho
- Ribatejo
- Trás-os-Montes e Alto Douro
Antics districtes
Abans de 1976, els dos archipèlecs atlàntics estaven també integrats en l'estructura general dels districtes portuguesos, encara que en una estructura administrativa diferent. El seu funcionament es trobava definit en l'Estatut dels Districtes Autònoms de les Illes Adjacents (Decrete-Llei n.º 36453, del 4 d'agost de 1947) i es traduïa en l'existència de Juntes Generals en competències pròpies. Hi havia tres districtes autònoms en Azores i un en Madeira:
- Azores — el Distrito de Angra do Heroísmo, el Distrito de Horta y el Distrito de Ponta Delgada.
- Madeira — el Distrito de Funchal.
Estos districtes varen desaparéixer en l'arribada de la constitució portuguesa de 1976.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Organización territorial de Portugal de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.