Filosofia moderna
La filosofia moderna comprén els començos del Renaiximent i la reforma protestant fins als últims anys del sigle XX. Despuix de quinze sigles de filosofar sobre qüestions teològiques, es busca conéixer el món creat.
Devem advertir que es diu filosofia moderna no a lo que comença en l'història moderna (que té el seu punt de partida en la presa de Constantinoble pels turcs), sino que es considera filosofia moderna a lo que comença en Descartes. Lo característic de la filosofia moderna (des de Descartes fins a Husserl) és que varen canviar el punt de partida de la filosofia i en lloc de ser el punt de partida la consideració del món varen començar per la consideració del coneiximent del món, que no és lo mateix.
Les dos grans corrents
Les principals figures de la filosofia moderna estan dividits principalment en dos grans grups, els racionalistes i els @empirista. Es considera a René Descartes com a pare de la filosofia moderna, puix el seu geni ho va conduir a la creació d'una nova ciència matemàtica, la geometria analítica i va aplegar a la conclusió de que per a evitar l'error no prou l'inteligència, sino que cal aplicar-la adequadament, és dir requerix d'un método. Es considera que el periodo de la filosofia moderna conclou en Immanuel Kant.
Racionalisme
Les principals figures de la filosofia moderna estan dividits principalment en dos grans grups. Els "racionalistes", sobretot en França i Alemània, varen argumentar que tot coneiximent deu partir de certes "idees innates" en la ment. Els principals racionalistes varen ser René Descartes, Baruch Spinoza, Gottfried Leibniz, i Nicolas Malebranche.
Empirisme
Els "empiristes", per contra, sostenen que el coneiximent deu començar en l'experiència sensorial. Les principals figures d'esta llínea de pensament són John Locke, George Berkeley i David Hume. L'ètica i la filosofia política en general no es *subsumen baix estes categories, encara que tots estos filòsofs varen trballar en l'ètica en els seus propis estils distintius. Atres figures importants en la filosofia política com Thomas Hobbes i Jean-Jacques Rousseau.
Immanuel Kant
A finals del sigle XVIII Immanuel Kant va pretendre portar unitat al racionalisme i l'empirisme encara que no va tindre èxit en la seua totalitat per a posar fi a les disputes filosòfiques.