Academia de la Llingua Asturiana
 |
El text següent és una traducció automàtica sense revisar. Si desiges colaborar en L'Enciclopèdia en valencià, busca l'artícul original i millora esta traducció. |
La 'Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana en asturià) és una isntitució del Govern d'Astúres que té com a fi el estudi, promoció i defensa del asturià.
Història
Els orígens de la A.Ll.A es remonten a finals del sigle XVIII, quan Jovellans (Xovellanos) i el canònic González de Posada intercanvien correspondència sobre la mateixa en 1791. El proyecte de Jovellans no pogué portar-se degut al seu desenterrament en Mallorca.
En els anys 1920 es creà la Real Acadèmia Asturiana de les Arts i les Lletres (Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres), auspiciada per gent com Pin de Pría. Es dividia en quatre seccions, i son principal objectiu era realsiar un diccionari i una gramàtica asturianes i publicar una revista. El rest de seccions tenien com a fi el promocionar la lliteratura, el teatre i la música asturianes.
En la tornada de la democràcia a Espanya el ent preautonòmic, el Consell Regional, aprobla la creació de l'actual acadèmia, que es fundaria el 15 de decembre de 1980. Els seus fins eren l'investigació i normalisació gramatical de les diferents varietats del asturià, inventariar el seu lèxic, promoure la seua difusió, regularisar la seua ensenyança, fomentar el seu us com a mig de expresió dels asturians, promoure concursos lliteraris i realisar estudis llingüístic.
Xosé Lluis García Arias fon el president desde la seua fundació hasda el any 2001. La seua sucesora en el càrrec és Ana Cano. La acadèmia té 21 membres de número, 19 membres corresponents i 15 acadèmics d'honor.
"La llingua asturiana ye un patrimoniu milenariu del Pueblu Asturianu y, como tal, forma parte de la herencia cultural de tolos asturianos y asturianes ensin esclusión. Esti patrimoniu, como l'arte y otres manifestaciones culturales de nueso, necesita proteición y actualización. Poro, l'emplegu de la llingua asturiana per parte de los ciudadanos que quieran facer usu d'ella y el so reconocimientu con valir llegal son el meyor encontu pa la so proteición y actualización. Les instituciones asturianes d'autogobiernu tienen la obligación de facer que'l derechu de los ciudadanos asturianos al usu de la llingua asturiana seya, acordies cola llegalidá vixente, plenamente efeutivu. Nesti sen, la Xunta Xeneral del Principáu, muérganu históricu de representación de los asturianos, encamienta al Gobiernu del Principáu que faiga vidable'l derechu de los ciudadanos al emplegu del asturianu nes sos rellaciones coles instituciones asturianes y, nel so momentu, coincidiendo cola reforma del Estatutu d'Autonomía d'Asturies, proponga una definitiva toma de determín con respeutu a les llendes xurídico-oficiales de la so consideración".
Versió en valencià "La llengua asturiana és un patrimoni milenari del Poble Asturià i, com a tal, forma part de la herència cultural de tots els asturians i asturianes sense exclusió. Este patrimoni, com l'art i atres manifestacions culturals de lo nostre, necesita protecció i actualisació. Pero, l'empleu de la llengua asturiana per part dels ciutadans que vullguen fer us d'ella i el seu reconeiximent en valer llegal son el millor encontre per a la seua protecció i actualisació. Les institucions asturianes seya, acordies en la arribada vigent, plenament efectiu. En esta direcció, la Junta General del Principat, òrgan històric de representació dels asturians, recomana al Govern del Principat que faç+a viable el dret dels ciutadans al empleu del asturià en les seues relacions en les institucions asturianes, i en el seu moment, coincidint en la reforma del Estatut d'Autonomia d'Astúries, proponga una definitiva presa de determinament en respecte als llimits juridics oficials de la seua consideració."
Enllaços Externs
- Página oficial de la Academia (en asturiano)