Zomia
Zomia és un terme geogràfic falcat en 2002 per l'historiador Willem van Schendel[1] de l'Universitat de Ámsterdam[2] per a referir-se a l'enorme massiç del surest asiàtic continental, que històricament ha estat fòra del control dels governs la base de la qual són els centres de població de la terres baixes.[3] El massiç es va alçar durant l'orogènia alpina, quan les plaques africana, índia i cimmeria i chicotets terrenys d'Àsia, varen chocar en la placa d'Eurasia. El nom deriva de zomi, un terme comú per a les terres altes en vàries llengües tibetà-birmanes que es parlen en l'àrea de la frontera entre Índia i Bangladés i Birmània.[4]


Els llímits exactes de Zomia diferixen entre els estudiosos:[5] tots inclouen les terres altes del nort d'Indochina (Vietnam del nort i tot Laos), Tailàndia, les montanyes Shan del nort de Birmània, i les montanyes del suroest de China, atres autors l'estenen cap a l'oest incloent el Tibet, el nort de l'Índia, Pakistan i Afganistan. Estes àrees compartixen un relleu terrestre elevat i escarpado i han estat habitades per minorias ètniques que han conservat les seues culturas locals per residir llunt del control i l'influència del estat. Atres investigadors han utilisat el terme per a discutir les maneres similars que ampren els governs del surest asiàtic per a manejar als grups minoritaris.[6]
La regió cobrix més de 2,5 millons de quilómetros quadrats de l'espai conegut com "Massiç del Surest d'Àsia" i la seua població consta de prop de cent millons de persones rurals. Esta àmplia zona està dins del marge de nou estats, i s'estén a través de les designació regionals estàndar (Àsia Meridional, Àsia Oriental i el Surest Asiàtic). Zomia desperta interés per la seua diversitat ecològica i la seua relació en els estats, açò últim ha causat debat acadèmic entre antropòlecs, i és una entitat original de l'estudi de les regions culturals, una espècie d'Apalaches internacional.
El professor James C. Scott, de l'Universitat de Yale, va utilisar el concepte de Zomia en el seu llibre de 2009 The Art of Not Being Governed: An Anarchist History of Upland Southeast Àsia per a argumentar que la continuïtat de les cultures ètniques que viuen en estes comarques oferix una contranarrativa a l'història tradicional sobre la modernitat: a saber, que una volta que les persones s'exponen a les comoditats de la tecnologia moderna i de l'estat modern, s'assimilaran. Abans be, les tribus de Zomia coneixen els governs estatals i les economies centrades en l'estat, pero han preferit fugir d'elles.
Scott afig que Zomia és la major zona restant de la Terra els habitants de la qual no han segut completament absorbits pels estats-nació, encara que eixe temps està aplegant al seu fi. Si ben Zomia és excepcionalment diversa llingüísticament, els idiomes que es parlen en els tossals són distints dels que es parlen en les planures. Les estructures de parentesc, a lo manco formalment, també distinguixen els tossals de les terres baixes. Les societats dels tossals sí produïxen "un excedent", pero no ho utilisen per a mantindre a reis i monges. Les distincions d'estatus i riquea abunden en els tossals, com en les valls. La diferència és que en les valls tendixen a ser duradores, mentres que en els tossals són inestables i geogràficament llimitades. Ademés, sosté que moltes traces que en les cultures dominants es consideren "primitius" o "atrassats" i que s'utilisen per a denigrar als pobles dels tossals són en realitat adaptacions per a evitar l'incorporació a l'Estat, com la falta d'una llengua escrita, els moviments religiosos mesiànics canviants o el nomadisme. La seua presència està absent en la majoria de les històries, ya que, com diu Scott, "és el treball dels llauradors mantindre's fòra dels archius". No obstant, en realitat veu la relació entre els pobles de les terres altes i els de les terres baixes com a recíproca, ya que els pobles de les terres altes són essencials com a font de comerç.[7]
Referències
- ↑ «Prof. dr Willem van Schendel». Profile : Selected publications since 2000. International Institute of Social History. Consultat el 8:58 PM November 28, 2010.
- ↑ van Schendel, W. (2005). "Geographies of knowing, geographies of ignorance: Jumping scale in Southeast Àsia." In Kratoska, P., Raben, R., & Nordholt, H. (Eds). Locating Southeast Àsia: Geographies of Knowledge and Politics of Space. Singapore: Singapore University Press.
- ↑ van Schendel, W. (2005). "Geographies of knowing, geographies of ignorance: Jumping scale in Southeast Àsia". En Kratoska, P. H.; Raben, R.; Nordholt, H. S. (eds.). Locating Southeast Àsia: Geographies of Knowledge and Politics of Space. Singapore University Press
- ↑ Scott, James C. (2009). The Art of Not Being Governed: An Anarchist History of Upland Southeast Àsia, New Haven & London: Yale University Press, pp. 14–16. ISBN 978-0-300-15228-9. «Notes to pages 5 – 14: Other explicit proponents of a systematic view from the periphery include Michaud, Turbulent Claves and Enduring Peoples, especially the Introduction by Michaud and John McKinnon, 1–25, and Hjorleifur Jonsson, Mien Relations: Mountain Peoples, Ethnography, and State Control (Ithaca: Cornell University Press, 2005). F. K. L. Chit Hlaing [F. K. Lehman], “Some Remarks upon Ethnicity Theory and Southeast Àsia, with Special Reference to the Kayah and Kachin,” in Exploring Ethnic Diversity in Burma, ed. Mikael Gravers (Copenhagen: NIAS Press, 2007), 107–22, esp. 109–10.»
- ↑ Michaud 2010
- ↑ Michaud, J. (2009, February). "Handling Mountain Minorities in China, Burma, Cambodia, Vietnam, and Laos: From History to Current Concerns." Asian Ethnicity 10: 25–49.
- ↑ Scott, James C. (2009), op. cit., págs. 14-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zomia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.