La zoantropía clínica és un trastorn psiquiàtric caracterisat per l'idea delirant del pacient de haver-se transformat, o de poder transformar-se, total o parcialment, en un animal.[1] Es considera un subtipo dels denominats «deliris de metamorfosis» i sol presentar-se com a síntoma secundari d'atres trastorns psiquiàtrics o neurològics, més que com una entitat diagnòstica independent.[2]

Erro al crear miniatura:
Un home, pensant que és un home llop, devora a un atre home. Esta pintura és un eixemple de Zoantropía clínica.
Erro al crear miniatura:
Nabucodonosor II com a llop, William Blake

Encara que el terme més popularisat culturalment és el de «licantropía» (transformació en llop), la zoantropía engloba la creència delirant de transformació en qualsevol espècie animal, incloent gossos, cavalls, aus o reptils.[2][3]

Etimologia i terminologia

editar

El terme «zoantropía» procedix del grec antic zôon («animal») i ánthrōpos («ser humà»).[1] En la lliteratura psiquiàtrica coexistixen varis térmens relacionats, que designen variants segons l'espècie animal implicada:

  • Licantropía clínica: transformació delirant en llop; és la variant millor documentada i, per extensió històrica, la denominació que sol amprar-se com a sinònim general del fenomen.[3]
  • Teriantropía: terme més ampli, amprat a voltes com a sinònim de zoantropía, encara que en l'actualitat s'usa també per a descriure l'identificació no delirant de certes comunitats en un animal (therians), fenomen de naturalea distinta al quadro clínic.[4]
  • Clinantropía: transformació delirant en gos.[5]
  • Hipantropía: transformació delirant en cavall.[5]
  • Boantropía: transformació delirant en bou o vaca; el relat bíblic de Nabucodonosor II se cita en freqüència com a referència cultural del terme, sense que això implique un diagnòstic retrospectiu.[5]

En siquiatria descriptiva, el conjunt d'estos quadros s'agrupa baix la categoria de deliri de metamorfosis, entés com l'idea delirant de haver segut transformat, o de poder ser transformat, en un animal.[5]

Context històric

editar

Les narracions sobre transformacions humà-animals es remonten a la mitologia grega, d'a on procedix el propi terme «licantropía», associat al mit de Licaón.[3] La descripció de casos en un caràcter pròpiament clínic —diferenciats del relat mitològic o folklòric per mig del calificatiu «clínica»— es desenrolla en la siquiatria descriptiva dels sigles XIX i XX, que va documentar quadros coneguts llavors com «insania lúpica» o «melancolia canina».[6]


La lliteratura científica contemporànea sobre el tema seguix sent escassa: fins a la data s'han descrit al voltant de cinquanta casos clínics documentats en publicacions especialisades.[7]

Vore també

editar

Referències

editar
  1. 1,0 1,1 «Licantropía». El Llitoral.
  2. 2,0 2,1 «Psiquiatres informen d'un cas de zoantropía, ¿coneix este rar trastorn?». Medscape en espanyol.
  3. 3,0 3,1 3,2 (2013).«Clinical zoanthropy».Tijdschrift voor Psychiatrie.55(5)
    359-368.
  4. «de-la-psicologia Therians humans: Des de la Psicologia». Universitat Humanitas.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Deliri de metamorfosis». Psiquiatria.com.
  6. «Licantropía: ¿M'estic convertint en un animal?». NeuroClass.
  7. «¿Saps qué és la zoantropía?». Els meus Animals.