Wuzhen
Wuzhén (chinenc,乌镇镇, pinyin:Wūzhèn zhèn) és un poblat que forma part de la ciutat de Tongxiang, situada en el nort de la província de Zhejiang, en la República Popular China.[1] Més conegut com 'la Ciutat dels ponts', es troba dins del triàngul format per les ciutats d'Hangzhou, Suzhou i Shanghái.[2]
En chinenc, wu significa cuervo o obscur, i zhen significa ciutat menuda.
En una població de 60 000 habitants, dels quals 12 000 són residents permanents, i una extensió de 71 quilómetros quadrats, este poble, que es troba entre els coneguts sis pobles antics situats al sur del riu Yangtsé a 17 quilómetros al nort de la ciutat de Tongxiang, presenta les seues dos mil anys d'història a través de ponts de pedra que suren sobre les tranquiles aigües i senderes de pedra que serpentean entre les parets de fusta delicadamente esculpidas. Pertany als denominats 'Pobles flotants' situats al voltant del Gran Canal. Ademés, a diferència d'atres pobles en similars característiques, posseïx un profunt orige cultural.[3]
Encara que no se sap en seguritat, es creu que en Wuzhen existia fa 7.000 anys i a lo llarc del temps han eixit d'ací un gran número de talents, entre els que troba Mao Dun (chinenc,茅盾) un escritor chinenc contemporàneu, que va nàixer en Wuzhen i en la seua obra mestra, 'La tenda de la família Ling'(chinenc:林家铺, pinyin: Lín Jiā Pùzi), descriu la vida del poble. En 1991, Wuzhen va ser elevada a la categoria de Poble Antic Representant de l'Història i Cultura China, posant-se en el primer lloc de la llista dels sis pobles al sur del riu Yangtsé. I en 2008, el govern chinenc ho va presentar a l'Unesco com un poble les estructures del qual i formes conserven el disseny i marc de l'últim periodo de la dinastia Qing i els primers anys de la República de China.[1]
Els barris
La característica única de Wuzhen és el disseny dels seus carrers. Els seus dos quilómetros d'extensió es dividixen en sis barris:
- Barri dels tallers tradicionals.
- Barri de les vivendes tradicionals d'estil local.
- Barri de la cultura tradicional.
- Barri de l'economia i beguda tradicional.
- Barri de les tendes tradicionals.
- Barri de la vida i costums sobre aigua.
En deambular en el circuit d'est a oest format per estos sis barris, es pot gojar de l'atmòsfera empapada de cultura tradicional i de les característiques originals de la ciutat que s'han conservat intactes.[4]
L'antiga residència de Mao Dun
L'antiga residència de Mao Dun, construïda a mitat de el XIX i en una extensió de 650 metros quadrats, va ser la casa de numeroses generacions de la família Mao i el testic inigualable del creiximent i desenroll d'este excelent escritor revolucionari. En 1984, la casa va sofrir una important renovació i va passar a tindre una extensió total d'1.731 quilómetros quadrats. Un any despuix, va obrir les seues portes al públic. En 1988, es va unir a la llista de Relíquies Culturals de la Humanitat i en 1994 va canviar el seu nom pel de Museu de Mao Dun de la ciutat de Tongxiang. La casa posseïx tres àrees d'exhibició: 'Wuzhen, el poble natal de Mao Dun', 'la vida de Mao Dun' i 'L'antiga residència de Mao Dun'. L'actual Museu de Mao Dun es troba en l'ala este de la residència que, en atres temps, era el lloc reservat com a 'biblioteca de l'inspiració' (chinenc 分水书院, pinyin: lishi shuyuan), lloc a on l'escritor va passar els seus primers anys d'ensenyança.
Pabelló Fanglu o Pabelló de visites a Lu
El pabelló Fanglu (casa de Lu), considerat la millor casa de té de Wuzhen gràcies a la seua bona reputació, va prendre el nom de Pabelló de visites a Lu per la trobada accidental entre Lu Tong, l'amo de la casa de té, i Lu Yu, el famós erudit sobre el té de la dinastia Tang (618-907). Es conta que un dia Lu Yu va menjar per error uns fulls de té enverinades, en eixe moment, va aparéixer Lu Tong, que venia d'arreplegar fulls de té, i ho va salvar. Com a agraïment, Lu Yu transmitíó a Lu Tong els seus coneiximents sobre el té i les seues habilitats per a preparar el té, lo que va anar la causa de la prosperitat en la casa de té de Lu Tong. Per esta raó, un hoste va sugerir a Lu Tong canviar el nom de la casa de té pel de Pabelló de visites a Lu, per a recordar a este respectable erudit. La casa, situada al sur del pont Ying i darrere del riu de la ciutat, goja d'àmplies vistes al carrer Guanquian i proporciona als visitants un descans plaenter.
Pont sobre pont
Tot lo món es queda maravillado en observar l'image del Pont sobre pont creada per dos ponts antics de Wuzhen coneguts en el nom de Tongji, que creua el riu d'est a oest, i Renji, que ho creua de sur a nort i s'unix al primer. Abdós ponts es poden vore a través de l'arc de l'atre, d'ahí el seu nom. El pont Tongji, que ha segut restaurat cinc voltes, té una llongitut de 28.4 metros i 3.5 metros d'ample i una altura d'11.8 metros. El pont Renji, que també ha sofrit reparacions, té una llongitut de 22.6 metros, un esgambi de 2.8 metros i una altura de 8.5 metros. Els dos ponts que formen esta magnífica figura són els més grans de Wuzhen, ya que el restant no posseïx tanta amplitut. Ademés, des d'ells s'observa el Gran Canal, esgolant-se des del nort; la Torre del Loto Blanco, arquitectura cultural budista de Wuzhen; el pabelló Wenchang...
Atres llocs interessants
En el barri de tallers tradicionals, es mostren treballs d'artesania com a pintura, teles estampades en blava (color típic de la regió), l'ancestral tècnica de sabates de pany, la fàbrica de tabac, i inclús es permet als turistes manejar les màquines per a fer-se a l'idea de cóm es portava a terme el treball fa més de doscents anys. Ademés, el poble conta en numerosos museus que es troben amagats en les cases, com el Museu dels cent llits, a on es poden observar llits des del periodo de la dinastia Ming i Qing fins a llits moderns; el Museu de trages tradicionals, a on ademés de roba presenta utensilis utilisats en les festes populars chinenques o la Farmàcia Hengyitang, eixemple d'una farmàcia de medicina tradicional chinenca.[5] Els pintorescs carrers i parets cobertes de verdet, les cases decorades en fusta tallada de forma exquisita en portes i finestres de pedra i la tranquila vida de la gent local del barri de les vivendes tradicionals d'estil local, són algunes de les peculiaritats d'este municipi. Els turistes poden invadir-se de la cultura tradicional, prendre una tassa de té de crisantem i relaixar-se regatenado per a conseguir la gran varietat de productes locals artesans. En anochecer, quan els fanals dels carrers s'encenguen allumenant débilmente els milenaris carrers, sentiran cada pas fent eco en l'història d'este antic i atractiu poble de Wuzhen.[6]
Tarifes
De la mateixa manera que en la majoria dels pobles chinencs considerats representants de la cultura tradicional, els turistes tindran que pagar si volen visitar-los. L'entrada al poble costa CNY 120 per persona (aproximadament 15 euros) que inclouen la visita completa, sense incloure viage en barca pels canals (CNY 80). No s'accepten targetes de crèdit.
Galeria de fotos
-
Seda teñir en motius blaus. -
La vida en el Gran Canal. -
Un carrer de Wuzhen. -
Casa i canals.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «The Ancient Waterfront Towns in the South of Yangtze River» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2023-10-27.
- ↑ «World Internet Conference». www.wuzhenwic.org. Consultat el 2023-10-27.
- ↑ «乌镇艺术展». en.artwuzhen.org. Consultat el 2023-10-27.
- ↑ «“Wuzhen: The Last Untouched Riverside Town of China”».Spine.45(1)
- i.ISSN 0362-2436.doi:10.1097/01.brs.0000618184.21029.7d.Consultat el 2023-10-27.
- ↑ «Travel China - Wuzhen travel». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2006. Consultat el 2023-10-27.
- ↑ «木心故居纪念馆简介-关于我们-木心美术馆 官方网站». www.muxinam.com. Consultat el 2023-10-27.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Wuzhen.- https://web.archive.org/web/20060512093828/http://www.shanghaifinance.com/attractions/zhejiang/wuzhen/wuzhen.htm
- http://www.wuzhen.com.cn
- https://www.wuzhen.de
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wuzhen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.