Vicenta Mateu Navarro
VicentaMateu.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Peluquera i activista cultural.
Naiximent: 9 de febrer de 1953
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 15 de setembre de 2016
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Vicenta Mateu Navarro, més coneguda en els àmbits valencianistes com «Visantica Jurado, la dòna sense por» o «la lleona de Patraix» (Valéncia, 9 de febrer de 1953 - † Valéncia, 15 de setembre de 2016) fon de professió peluquera i una activista cultural i lluitadora pel valencianisme.

BiografiaEditar

Vicenta Mateu naixqué el 9 de febrer de l'any 1953, en el número 29 del carrer Miser Rabassa de la ciutat de Valéncia.

Filla de Vicenta i Salvador, va tindre dos germans: Salva i Enrique. Assistí al colege Rodríguez Fornós i feu els estudis de secundària en l'institut de la Fuensanta.

Començà a treballar com a aprenent en la peluqueria Paquita del carrer Santander.

Faltà el 15 de setembre de l'any 2016 als 63 anys, despuix de passar una llarga malaltia de càncer. La missa-soterrar tingué lloc en el Tanatori Municipal de Valéncia el 16 de setembre, sent recordada pel dol i el sentit homenage dels centenars d'assistents que acompanyaren a la família, destacant el so d'un violí entonant la cançó patriòtica de lluita.

La lleona de PatraixEditar

El 24 de novembre de 1968 va conéixer a Juan Jurado García i el 15 de setembre de 1973 es casà en la Basílica dels Desamparats en ell. Un any més tart tingueren al seu únic fill: Juan Enrique Jurado Mateu, el 19 de novembre de 1974.

Este matrimoni destacà per la seua lluita en defensa de les senyes d'identitat del poble valencià, especialment en els anys de la Batalla de Valéncia.

Vicenta Mateu a l'igual que «Paquita la Rebentaplenaris» mai varen guanyar res i eren idealistes despreses que li la jugaven sense importar-los les conseqüències, sent Vicenta una de les guerrilleres més audaces des del primer moment de la «Batalla de Valéncia». Ella i el seu marit varen entregar la seua vida sancera a la causa de la Real Senyera.

Els Jurado es reconeixen com una família popular de cort socialista, pero el conflicte valencianiste canvià el seu desti. Conéixer a Lo Rat Penat i al Grup d'Accio Valencianista (GAV), els va fer antepondre els seus ideals patriòtics als socials. No reconeixien la bandera catalana que el president Albiñana penjà durant algunes semanes dels edificis municipals, i ya varen dedicar la seua vida sancera a la causa de la Senyera tricolor.

Batalla de ValénciaEditar

Des del primer moment de la Batalla de Valéncia, Visantica Jurado fon una de les guerrilleres més audaçes. No faltava en cap protesta, manifestació, sentada i tot tipo de protesta.

Em vaig estrenar en el ministre de Cultura Pío Cabanillas. Vingue a inaugurar una exposició sobre Blasco Ibáñez i li vaig posar una insígnia en la Senyera. Despuix vaig participar en infinitat d'actuacions en defensa de la Personalitat Valenciana. Molts pensen que nos movia l'odi, pero nos movia la desesperació. No volíem fer mal a ningú, sino reivindicar lo nostre. Açò s'entén perfectament en Euskadi o Catalunya, pero en Valéncia resulta inaudit. Per això nos varen condenar injustament. No érem terroristes, sino ciutadans indignats"

, afirmà Vicenta en paraules al diari Levante-EMV.

Els Jurado impediren que la dòna de l'expresident de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma, fora "Reina dels 100 Jocs Florals" en una replegada de firmes.

Mant Blau "Senyera" per als besamans de la VergeEditar

La família Jurado Mateu confeccionà i regalà el mant que portà la Mare de Deu dels Desamparats en l'any 2013. Segons declaracions en els mijos de comunicació d'eixe any,

si alguna cosa tenia clara la família Jurado Mateu era el color del mant que volia regalar-li a la Mare de Déu dels Desamparats: el blau senyera

El mant fon confeccionat per dos dònes de 85 i 67 anys.

Enllaços externsEditar