Trast
Un trast[1] és la separació que existix en el diapasón del màstil de molts cuerdo|instruments de corda, en la majoria dels instruments moderns els trasts són fines tires de metal (alpaca, níquel o acer) incrustades en el diapasón. En alguns instruments antics no procedents d'Europa s'usaven cordes nugades al màstil a modo de trasts.


En pulsar sobre una corda en un trast, es produïx una nota musical. La distància acústica entre trasts és d'un semitono. Lo més comú és que els trasts dividixquen el diapasón en semitonos, com succeïx en la guitarra.
És de notar-se que en variacions d'alguns instruments de corda, les divisions metàliques són omeses, com és el cas, per eixemple, d'un baix elèctric sense trasts, sent a voltes les llínees que marquen els espais simplement impreses. El que un instrument duga o no trasts, és un factor considerat per al tipo de sò desijat, com per eixemple per al jazz, ya que permet un esgolat més fàcil i per tant un sò més decorregut.