La Tomba 10 de Huitzo és un complex funerari zapoteco, descobert en giner de 2026 i localisat en l'estat d'Oaxaca, Mèxic. Les primeres datacions varen clarificar que el jaciment pertany, aproximadament, a l'any 600 de nostra era, emmarcant-se en les cronologia del periodo Clàssic tardà de la cultura zapoteca.[1][2]


La tomba es localisa en el Cerro de la Pedrera, en el municipi de Sant Pablo Huitzo, en les Valls Centrals de l'estat d'Oaxaca, una regió històricament vinculada al desenroll de la cultura zapoteca i propenca a importants centres arqueològics com Mont Albán. Esta àrea va formar part d'una ret d'assentaments que varen eixercitar un paper clau en la consolidació política i cultural de la regió durant el periodo Clàssic zapoteco.[3][4]

La tomba va ser construïda, provablement, com un espai de veneració per als ancestros i es tracta d'una troballa tan decisiva degut a que la cripta funerària està pràcticament intacta. D'acort en l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), aporta informació sobre l'organisació social, els rituals funeraris i la cosmovisió zapoteca, per la gran cantitat d'elements que conserva.[5]

Troballa

La tomba va ser localisada en giner de 2026 durant treballs arqueològics que responien a proyectes d'investigació en la regió de Huitzo, Oaxaca. Concretament, el descobriment va ser possible per una denúncia anònima de saqueig.[6][7] La troballa va ser anunciada per autoritats culturals mexicanes i especialistes en arqueologia.[8]


El descobriment ha segut calificat com a clau per a reinterpretar aspectes del desenroll cultural zapoteco, especialment en relació en els seus sistemes funeraris i estructures de poder, perque reforça l'idea de que hi havia centres culturals importants alternatius a Mont Albán. Esta tomba proporciona noves evidències sobre el desenroll d'una de les civilisacions més importants de Mesoamérica i per a reinterpretar la possibilitat d'entendre Oaxaca com a núcleu de la civilisació.[9][10]

Característiques arquitectòniques

La Tomba 10 de Huitzo presenta una complexa arquitectura subterrànea, caracterisada per la presència d'elements escultòrics i pintura mural. És un complex ple de cambres funeràries interconectadas, passadiços i espais ceremoniales. La calitat constructiva sugerix un alvançat coneiximent tècnic en ingenieria i planificació arquitectònica.[6]

S'aprecien representacions simbòliques associades al poder i la mort, aixina com frisos i làpides en inscripcions calendáricas.[7] Les estructures mostren evidències de disseny simbòlic, possiblement relacionat en creències religioses sobre el inframón i la vida despuix de la mort. La disposició dels espais sugerix que no es tractava únicament d'un lloc d'enterrament, sino també d'un lloc ritual d'importància. És especialment cridanera l'entrada; en la que destaca l'image d'un muçol esculpido en pedra. La cultura zapoteca associava tradicionalment a este animal en lo ombrós: la nit, la mort i el dolor. Certament, baix del pico de l'au, apareix un individu de forma humana que, provablement, represente al difunt. L'accés al complex està decorat i adornat en jambas llaurades en figures femenines i presidides pels possibles guardians del lloc.[7]

Finalment, al fondo, trobem la cambra funerària, en la que s'ha trobat una espectacular pintura mural, en diversos colors: ocre, blanc, vert, roig i blau. Sobre la temàtica, es deduïx que és un passage sacralizado, per la presència de personages que caminen en processó cap a l'entrada de la tomba, en bosses de copal, un incens habitual en els rituals prehispànics.[7]

Entre els elements recuperats en la tomba es troben i s'identifiquen:

  • Restants humans possiblement pertanyents a individus d'alt estatus.
  • Ofrenes funeràries, incloent objectes ceremoniales.
  • Elements decoratius en iconografia religiosa.
  • Evidències de rituals associats al trànsit al més allà.

El grau de conservació d'estos materials ha segut considerat excepcional, lo que ha permés realisar anàlisis més detallats sobre les pràctiques funeràries i les creències religioses de l'época.[7]

Referències


Referències