Teula
Una teula (del llatí tēgŭla, mat. sign.), en castellà teja, és una peça de fanc cuit, generalment de forma cóncava, que colocada ordenadament en la part exterior de la coberta de les edificacions forma la teulada.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) també comenta unes atres accepcions per a la paraula teula:
- Objecte que té una forma pareguda a esta peça de fanc cuit.
- Capell allargat en les ales dels costats alçades en forma de teula, utilisat pels eclesiàstics fins a la fi del sigle XIX.
- Mida d'aigua per a regar. En Valéncia és la vigèsima part de la fila d'aigua, en Aragó, Navarra o La Rioja és la quarta i en Catalunya són, 5.000 litros en Barcelona i unes atres cantitats segons comarques.
Classes de teulesEditar
- Teula àrap o moruna, de fanc, en forma allargada i cóncava, és la més comuna en terres valencianes i gran part de la Península Ibèrica.
- Teula plana o alacantina, la que té forma plana.
- Teula obrada, la que es sosté per mig d'algeps o morter.
- Teula solta, la que va colocada sense material que l'unixquen i es sosté per la pressió del conjunt.
- Teules canals, canaleres o d'encanalar, les que van colocades en la concavitat cap amunt per a que córrega l'aigua per elles.
- Teules cobertores, de coberta de damunt o de cobrir, les que es coloquen en la concavitat cap avall i enganchades a les teules canaleres dels costats.
