"Els térmens teselaciones i tesselat fan referència a un patró de figures geomètriques que cobrixen completament una superfície plana, complint dos condicions fonamentals:

  1. No deixar espais entre les figures.
  2. No superpondre's unes en unes atres.
Tesselat en el paviment d'un carrer
Tesselat hexagonal decorant un sol (Roma)
Eixemple de paviment tesselat natural en la península de Tasman, Tasmania, Austràlia.

Els tesselats es creen usant còpies isomètriques d'una figura inicial, és dir, còpies idèntiques d'una o diverses peces o teselas en les quals es componen figures per a recobrir enterament una superfície.

Distintes cultures a lo llarc de l'història han utilisat esta tècnica per a formar paviments o murs de mosaics en catedrals i palaus.

  • Alguns mosaics sumeris en varis mils d'anys d'antiguetat contenen regularitat geomètriques.
  • Arquímedes, en el III, va fer un estudi sobre els polígons regulars que poden cobrir el pla.
  • Johannes Kepler, astrònom alemà, va estudiar els polígons regulars que poden cobrir el pla, en la seua obra Harmonice mundi, de 1619. Ademés, va realisar estudis en tres dimensions dels cridats sòlits platònics.
  • Entre 1869 i 1891, el matemàtic Camille Jordan, el cristalógrafo Evgenii Konstantinovitch Fiodorov i la sicòloga Camila Rial varen estudiar completament les simetria del pla, i varen iniciar aixina l'estudi sistemàtic i profunt dels tesselats.
  • Un personage clau en este tema és l'artiste neerlandés M. C. Escher (1898-1972), qui, per sugerència del seu amic el matemàtic H. S. M. Coxeter, va deprendre els tesselats hiperbòlics, lo que va motivar el seu interés pel palau de La Alhambra, en Granada. Va aplegar a un sinnúmero de belles, curioses i misterioses obres d'art.
Ànguls que compartixen un vèrtiç

Tesselats regulars

Artícul principal → Tesselat regular.
 
Tesselat a pur de triànguls equiláteros

Un tesselat regular o tesselat en polígons regulars és un tesselat del pla que ampra un sol tipo de polígons regulars. Estos patrons geomètrics han segut àmpliament utilisats en fins decoratius des de l'antiguetat.

Eixemple: Els quadrats, en tindre ànguls de 90°, poden encaixar quatre per vèrtiç i teselar localment l'entorn de dit vèrtiç.

Tesselats semirregulares

Són aquells que contenen dos o més polígons regulars en la seua formació.

Un tesselat semirregular té les següents propietats:

  1. Està format solament per polígons regulars.
  2. La distribució de polígons és idèntica en cada vèrtiç.
  3. Solament existixen huit tesselats semirregulares.

Tesselats en figures semirregulares

Vore també

Notes i referències