La teoria de voltons de Timoshenko va ser desenrollada per l'ingenier ucranià-nortamericà Stephen Timoshenko, establint-se com un model matemàtic rigorós àmpliament utilisat per a descriure la vibració travessera de voltons, postulat en la década de 1920. També denominada la teoria de voltons grossos. Històricament el primer model de voltó important va ser la Teoria de Voltós de Euler-Bernoulli o teoria clàssica de voltons com a conseqüència de les obres de Bernoulli (Jacob i Daniel) i Euler, creat en l'any de 1744. En 1921 i 1922, Timoshenko va propondre una millora en afegir l'efecte de deformació de cort. Va mostrar, a través de l'eixemple d'un voltó recolzat senzill, que la correcció front a tallant és quatre voltes més important per l'inèrcia de rotació en comparació a la teoria de Euler-Bernoulli.[1]

Deformació d'un voltó de Timoshenko (blau) comparada en les de Euler-Bernoulli (roig).

Suposicions bàsiques

Les suposicions bàsiques de la teoria de voltons de Timoshenko estan donades per.

  1. El material de l'element és homogéneu, isotrópico i llineal elàstic; complint la llei d'elasticitat de Hooke. Coeficient de Poisson despreciable.
  2. El desplaçament vertical w dels punts que es troben sobre la secció travessera de l'element en una posició x, són chicotets i iguals als desplaçaments de l'eix del voltó.
  3. El desplaçament lateral v a lo llarc de l'eix del voltó és nul.
  4. La secció travessera de l'element en una posició x normal a l'eix del voltó abans de la deformació, permaneix plana pero no necessàriament ortogonal a l'eix de l'element despuix de la deformació. Açò supon la presència d'un estat de tensions tallants en la secció del voltó (γxz≠0).

Esta última suposició és la principal diferència entre la teoria de voltons de Euler-Bernoulli i Timoshenko, que representa una millor aproximació de la deformació de la secció travessera en voltons de gran peralt.

Camp de Desplaçaments

Tenint en conte les suposicions anteriors podem definir el camp de desplaçaments. Aixina, per suposició número tres tenim que:

tan⁡θ(x)≈θ(x)=dwdx+ϕ(x)

En a on dwdx representa la pendent de l'eix del voltó i ϕ(x) representa una rotació adicional deguda a la distorsió de la secció travessera. Per lo tant,

u(x,y,z)=−zθ(x)v(x,y,z)=0w(x,y,z)=w(x)

Bibliografia

  • Oñate, Eugenio (2013). «2», Structural Analysis with the Finite Element Method Linear Statics Volume 2. Beams, Plates and Shells (en anglés), Springer, pp. 864.
  • Magrab, Edward B. (2012). «5», Vibrations of Elastic Systems With Applications to MEMS and NEMS (en anglés), Springer, pp. 489.

Referències

  1. ↑ Loudini, Malik. «[Malik Loudini (2010). Timoshenko Beam Theory based Dynamic Modeling of Lightweight Flexible Link Robotic Manipulators, Advances in Robot Manipulators, Ernest Hall (Ed.), ISBN 978-953-307-070-4, InTech, DOI: 10.5772/9661. Available from: http://www.intechopen.com/books/advances-in-robot-manipulators/timoshenko-beam-theory-based-dynamic-modeling-of-lightweight-flexible-link-robotic-manipulators Timoshenko Beam Theory based Dynamic Modeling of Lightweight Flexible Link Robotic Manipulators]».


Referències