La Tauleta de Shamash (també coneguda com a la Tauleta del Deu Sol) és una estela recuperada de l'antiga ciutat babilònica de Sippar en el sur d'Iraq en 1881; ara és una peça important de la colecció antiga de Mig Oriente del Museu Britànic. Data del regnat del rei Nabu-apla-iddina 888 – 855 a. C. [1]

Tauleta de Shamash
Quan Nabopolasar va descobrir la tauleta, estava tancada en esta coberta d'argila cuita feta originalment per Nabu-apla-iddina . Despuix de reemplaçar la coberta, Nabopolasar va enterrar l'original junt a la tauleta. [2]
Cofre de terracota en la que es va descobrir la tauleta de Shamash.

Descobriment

La tauleta va ser descoberta durant les excavacions realisades entre 1878 i 1883 per Hormuzd Rassam. La tauleta es va trobar completa pero dividida en dos péntols grans i sis menuts. En l'época del rei Nabopolasar, entre 625 a. C. i 605 a. C., es va trencar en quatre parts i va ser reparada. El cofre de terracota en la que es va trobar la tauleta contenia també dos impressions d'argila de l'escena representada en les tablilla. El cofre estava sagellat baix el pis d'asfalt del temple. S'ha sugerit que el cofre també contenia una segona tablilla i una tercera impressió d'argila (ara en el Museu Arqueològic d'Estambul). [3] [4]

Descripció

La tauleta estava tancada en un mòle d'argila o "calc" en una impressió en negatiu que en colocar-se sobre la cara de la pedra la protegia. Açò indica que la tauleta era un objecte de reverència, que possiblement va ser almagasenada per tradicions posteriors. La tauleta té vores dentats com una serra.[5] El bajorrelieve en la part superior de l'anvers (en la foto) mostra a Shamash, el Deu Sol, baix dels símbols del sol, la lluna i una estrela. Shamash està representat assentat, en un tocat en banyes i sostenint el símbol de la vara i l'anell en la seua mà dreta. Front a ell hi ha un atre gran disc solar sobre un altar, suspés des de dalt per dos figures. De les tres figures de l'esquerra, la central està vestida de la mateixa manera que Shamash i se supon que és el rei babilònic Nabu-apla-iddina rebent els símbols de la deïtat.

El bajorrelieve es pot superpondre en dos órdens de rectànguls àureus . [6]

Referències

  1. ↑ British Museum. Dept. of Western Asiatic Antiquities; Richard David Barnett; Donald John Wiseman (1969). Fifty masterpieces of ancient Near Eastern art in the Department of Western Asiatic Antiquities, the British Museum, British Museum, p. 41. ISBN 9780714110691. Consultat el 2011-04-09.
  2. ↑ «Cover &#; British Museum».
  3. ↑ Hormuzd Rassam (1897), 401-402. Asshur and the Land of Nimrod: Being an Account of the Discoveries Made in the Ancient Ruins of Nineveh, Asshur, Sepharvaim, Calah, etc. Curts & Jennings.
  4. ↑ C. E. Woods, The Sun-God Tablet of Nabû-apla-iddina Revisited, Journal of Cuneiform Studies, vol. 56, pp. 23 - 103, 2004
  5. ↑ Stefan Zawadzki (2006). Garments of the Gods: studies on the textile industry and the Pantheon of Sippar according to the texts from the Ebabbar archive, Saint-Paul, pp. 142–. ISBN 978-3-7278-1555-3. Consultat el 2011-04-10.
  6. ↑ Olsen, Scott (2006). The Golden Section: Nature's Greatest Secret, Glastonbury: Wooden Books, p. 3. ISBN 978-1-904263-47-0.