Ta Prohm
</noinclude>
Ta Prohm és un temple jemer de finals de el XII, ubicat en el complex d'Angkor (Camboya), declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1992.[1]
Denominat originalment Rajavihara ("monasteri real"),[2] el temple va servir com a monasteri budiste, aplegant a estajar a lo manco a 12.640 persones.[3] En l'actualitat la fama d'este temple es deu al fet de ser un dels pocs monuments que encara no ha segut "rescatat de la selva", puix va anar el temple elegit per l'École française d'Extrême-Orient per a mostrar l'estat en el que es trobaven els temples de Angkor a finals de el XIX, quan varen ser descoberts pels occidentals.[2] A raïl d'esta falta d'intervenció, el lloc oferix una impactant combinació de ruïnes i naturalea que ho han convertit en una de les principals atraccions turístiques de Camboya.
Història
El temple va ser encarregat en 1186 pel rei Jayavarman VII, qui li'l va dedicar a la seua mare, pocs anys despuix de la construcció del temple de Preah Khan, dedicat al seu pare.[4] L'image principal del temple representa a la deesa del saber Prajñāpāramitā, i va ser esculpida prenent com a model a la mare del rei.[5]
El complex, utilisat com a monasteri real i universitat per als monges budistes mahayanas, estava mantingut per uns 80.000 súbdits, i segons inscripcions de l'época, entre les seues possessions s'incloïen 500 kg d'or, 40.000 perles i mils de pedres precioses.[3] Despuix de la mort del rei li succeïx Jayavarman VIII, qui adopta la religió hinduista i destruïx part de l'imagineria del temple.[3] En époques posteriors s'afegiran noves sales que aumentaran la complexitat del conjunt, estant datades les últimes modificacions a finals de el XIII, durant el regnat de Srindravarman.[5]
Durant el XV la zona d'Angkor és abandonada, i en ella el temple de Ta Prohm. Durant els següents cinc sigles la selva ha anat colonisant progressivament el temple, en particular per mig de dos espècies arbòrees dominants: el ficus gibbosa[2] i el tetrameles nudiflora. Quan els francesos apleguen a Angkor a principis de XIX, decidixen respectar l'estat d'este temple per les seues extraordinàries qualitats paisagístiques, i també per a conservar una mostra de l'estat inicial dels temples angkorians en el moment del seu descobriment. És de senyalar no obstant que, a pesar de les apariències, el temple sí ha experimentat diverses llabors de manteniment: molts dels arbres que creixien dins del recint han segut talats, i vàries estructures que amenaçaven solsida han segut estabilisades o apuntalades, encara que sempre tractant de preservar eixa atmòsfera de ruïna abandonada.[2]
Arquitectura
El temple pertany a l'estil Bayon; l'últim "gran periodo" de l'arquitectura jemer.[6] És un dels primers i majors temples construïts per Jayavarman VII; un rei que edificarà més de 15 durant el seu regnat, superant a qualsevol atre rei jemer sobre cantitat. Com a conseqüència de lo prolijo de la seua producció, els temples d'esta época estan en general pijor construïts.[7]
Entorn al temple s'estenia una superfície d'unes 60 hectàrees destinades a us residencial, delimitades per mur de laterita de 1000 x 600 m interromput per gopuras; un tipo d'entrades monumentals caracterisades per una torre ornamentada. Les gopuras estan adornades en quatre enormes rostres de buda —un per cada punt cardinal— esculpidos en la roca.
En el centre d'esta zona residencial apareix un nou recint delimitat per un mur de laterita de 220 x 200 m, que a la seua volta conté un atre recint més, delimitat per una galeria columnada de 107 x 100 m en a on es tanca el núcleu del temple. Este ocupa una superfície d'una hectàrea i posseïx una geometria complexa, estimant-se que contenia fins a 39 prasat o temples piramidals. El centre del temple ho constituïx un últim recint quadrat de 30 m de costat en una torre central i vàries edificacions menors.
El temple estava construït en arenisca, si ben parts de la seua superfície provablement estigueren decorades en estucs i en planches metàliques,[3] ya desaparegudes.
Vore també
Referències
- ↑ «Angkor». UNESCO Culture Sector. Consultat el 9 d'abril de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Freeman, "Ancient Angkor" pp.136-145
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Albanese, "The treasures of Angkor", pp.138-143
- ↑ «Ta Prohm» (en anglés). Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2012. Consultat el 19 de giner de 2010.
- ↑ 5,0 5,1 [enllaç trencat]
- ↑ Freeman, "Ancient Angkor" p.31
- ↑ «my favorite temple (ta prohm)» (en anglés). Consultat el 19 de giner de 2010.
Bibliografia
- (2006) The treasures of Angkor (en anglés), Itàlia: white star, pp. 287. ISBN 88-544-0117-x.
- Freeman, Michael (2003). Ancient Angkor (en anglés), Bangkok: River Books, pp. 240. ISBN 974 8225 27 5.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ta Prohm» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.