Submarí soviètic K-8
El K-8 va ser un submarí classe November de la Flota del Nort que es va afonar en el Golf de Viscaya en les seues armes nuclears a bordo el 12 de abril de 1970. Un incendi el 8 d'abril va desarmar el submarí i va ser dut a mar profunda matant a 52 mariners els quals intentaven el rescat mentres s'afonava.
Accidents
La pèrdua de refrigerant de 1960
El 13 d'octubre de 1960, mentres que operava en la mar de Barents, el K-8 va sofrir ruptura d'un tubo del generador de vapor , causant un accident de pèrdua de refrigerant. Mentres la tripulació intentava un sistema de suministrament d'aigua de refrigeració d'emergència al reactor, evitant un colapse del núcleu de reactor, grans cantitats de gas radiactiu es varen filtrar contaminant tot el buc. No es poden determinar els nivells de radiació de gas perque l'instrumentació no va poder medir eixos a grans escales. Tres dels tripulants varen sofrir lesions de radiació visible, i molts membres de la tripulació varen ser exposts a dosis de fins a 1,8 ndash; SievertSv 2 (180 ndash; 200 Röntgen equivalent manrem).
Incendi de la Baïa de Viscaya de 1970
Durant l'eixercici naval a gran escala Oceà-70, el K-8 havia sofrit incendis en dos compartimientos simultàneament el 8 d'abril de 1970 . Pels curtcircuits que va tindre lloc en compartiment III i VII simultàneament a una profunditat de 120 m, un incendi es va estendre a través del sistema d'aire acondicionat. Abdós reactors nuclears varen ser tancats. [1]
El capità va ordenar a tota la seua tripulació a abandonar el barco, pero va ser retirada l'orde una volta que va aplegar un buc de remolc. 52 tripulants, inclós el comandant, el capità segon ranc Vsevolod Borisovich Bessonov, varen abordar el submarí que anava a ser remolcat. Esta va ser la primera pèrdua d'un submarí de propulsió nuclear soviètic, que es va afonar en la mar com estava sent remolcat en el Golf de Viscaya del nort de l'oceà Atlàntic. Totes els mariners a bordo varen morir a causa de l'intoxicació de CO2 i l'inundació del submarí durant 80 h de control de danys en condicions tormentosas. 73 tripulants varen sobreviure. El K-8 es va afonar en un total de 2 torpedos nuclears a bordo a una profunditat de 4.680 m aproximadament a 490 km al noroest d'Espanya.[2]
Investigació
En acostar-se al lloc de la tragèdia la base flotant de submarins "Volga" , els membres de la tripulació que varen sobreviure varen ser duts a Severomorsk , a on la comissió de govern va treballar investigant les causes del desastre. El mateix tipo de submarí nuclear " K-181 "va rescatar als tripulants per a restablir la situació perduda per complet tot el curs dels acontenyiments en el" K-8 ", que va ajudar molt a entendre el curs de l'accident.
La conclusió dels membres del comité va ser unànim - el comandant va actuar de manera competent, determinant i actuant correctament. El Decret del Presídium del Sóviet Suprem del 26 de juny de 1970 pel seu corage i valentia mostrada en el compliment del servici militar. Al capità segon Vsevolod Borisovich Bessonov en forma pòstuma va ser concedit el títul d'Héroe de l'Unió Soviètica . A tot l'equip - morts i vius - varen ser presentats als premis estatals, oficials i suboficials, aixina com tots aquells que varen morir, independentment del seu ranc - varen ser guardonat en l'Orde de l'Estrela Roja , i als mariners supervivents - en la Medalla de Ushakov .
Presència d'armes nuclears
Fins ara, existix un debat sobre la presència i cantitat d'armes nuclears a bordo de l'embarcació. En particular, hi ha una versió de Mario Scaramella , d'estaven a bordo en el moment de la catàstrofe 24 ogives de material fisible, i que el 10 de giner de 1970 varen posar en el barco en el fondo de la baïa de Nàpols, 20 torpedos nuclears en una baixa controlada en contra de sis de la Marina dels EE. UU. D'acort en Scaramella, en 2004 els funcionaris de l'ex Unió Soviètica varen confirmar esta teoria, pero l'existència de torpedos presenta un dubte raonable.[3] La versió oficial és que, en l'actualitat, el submarí nuclear en quatre torpedos nuclears a bordo descansa a una profunditat de 4.680 m, a 490 km al noroest d'Espanya.[4]
Vore també
Referències
- ↑ Inventory of accidents and losses at siga involving radioactive material, International Atomic Energy Agency 2001, online pdf versió
- ↑ Richard Tykva, Dieter Berg (2004). Man-made and Natural Radioactivity in Environmental Pollution and Radiochronology (en en), p. 136. ISBN 1-4020-1860-6.
- ↑ «[1]», The Independent. Consultat el 6 de decembre de 2009 (en en).
- ↑ Contaminació Ambiental i radiocronologia feta per l'home i radiactivitat natural en per Richard Dieter Tykva i Berg, (en anglés) ISBN 1-4020-1860-6 , 2004, p. 136
Bibliografia
- The Bellona Foundation (http://bellona.no) — Bellona material is ©, but "reuse and reprint recommended provided source is stated."
Norman Polmar i Moore JK (2004). Els submarins de la Guerra Freda: El Disseny i construcció de submarins nortamericans i soviètics. Washington, DC: Llibres Potamac, Inc. ISBN 1-57488-530-8 .
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Submarino soviético K-8» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.