La mielga, galludo o tollo de cacho (Squalus acanthias) és una espècie d'elasmobranquio escuálido de la família Squalidae. És un chicotet taburó que alcança 1,25 metros de llongitut,[1] té cos estilisat en espines venenoses i molt esmolades en les aletes dorsals. L'aparat toxicóforo està davant de cada aleta dorsal, en la glándula toxicófora ubicada en la regata dorsal de dit ràdio. Quan el tòxic s'injecta en la pell produïx un intens dolor de la zona, tumefacció i rubor.[2]

Squalus acanthias

És una espècie molt abundant, d'aigües boreals a templades, que apareix en zones costeres i exteriors de la plataforma continental, en declius insulars i en la part superior del talús. Habita des de la superfície a les proximitats del fondo, generalment molt pròxim al mateix. Possiblement siga el taburó més abundant, no obstant la seua distribució és més restringida en relació en atres espècies. És un nadador llent i inactiu i es poden trobar tant en solitari, en companyia d'atres taburons o formant grans bancs, a voltes de mils d'eixemplars. En general, els mascles apareixen en aigües més superficials que les femelles, en excepció de les femelles prenyades. Mostra preferència per aigües el ranc de les quals de temperatura oscila entre un mínim de 7 o 8 °C i un màxim de 12 o 15 °C i supostament realisa migracions latitudinals i en profunditat per a mantindre's en dit ranc.

Habita en fondos entre 100 i 900 metros de profunditat, sent més abundant entre 200 i 400 m. Se sol agrupar en bandades.[1] La mielga és ovovivípara, en ventrades d'1 a 20 embrions per gestació. Generalment les femelles grans tenen ventrades més numeroses i crío que alcancen major talla en nàixer. Les crío medixen entre 22 i 33 cm. en nàixer i la proporció de sexes és la mateixa. La femella llibera als embrions pel cap en una série de contracció rítmiques que recorda al naiximent en els mamífers.

És un predador insaciable que s'alimenta principalment de peixos òsseus, sent capaç de dilacerar assuts relativament grans en les seues poderoses mandíbules i dents en forma de tijera. S'alimenten d'arencs, bíssols, carrancs, etc. Preferix les aigües templades i fredes. Se sol trobar en la mar del Nort.

En canari este animal és cridat galludo o pinchudo; en canvi el nom F. A. O. és en espanyol mielga, Picked dogfish en anglés, i Aiguillat commun en francés.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Espècies d'interés peixquer de Canàries, Govern de Canàries. ISBN 84-606-2462-5.
  2. ↑ (1998).«Riscs Sanitaris del Peix: III Ictiotoxismes i intoxicació per bivalvats».Revista Alimentària.
    103.Consultat el 3 de decembre de 2016.