Slava (cirílic: Слава) és la costum cristiana ortodoxa de celebrar un sant patró de família, de llogaret o inclús d'una ciutat. Com els temples també tenen el seu slava es pot considerar-la un simple anàlec de la festa del patró.

Slava
Per a la travessia russa homònima vore Slava (1982).

La costum s'associa en els serbis, els qui la consideren una característica específica de la seua cultura. Esta costum també es troba en Macedònia del Nort,[1] parts de Bulgària,[2] i també, a voltes en un atre nom, entre alguns croates, albanesos ortodoxos, grecs i soviètics, encara que en general en algunes parts, pero no en Sèrbia, s'haja perdut en el XX. La paraula slava es podria traduir com "glòria" o "alabanza".

En la Sèrbia actual casi cada família sèrbia ortodoxa té la seua Slava familiar, pero també la tenen els pobles, vilas, ciutats, aixina com a sovint també organisacions polítiques i deportives, certes professions, etc. Hi ha una slava per a totes les escoles que és Sant Sava (en serbi Sveti Sava) i que es festeja el 27 de giner. Aixina mateix, en la cultura tradicional sèrbia, la slava està relacionada en la llar o casa familiar: l'hereu de la casa i terra heretarà també la slava del seu ascendent. Eixe pot ser un fill o un membre de la família, pero igualment una persona fòra d'eixa, elegida per un amo que no té hereus consanguíneos, encara que açò ocórrega més rarament. És possible festejar la seua pròpia slava conjuntament en atres familiars, que per supost també tenen la mateixa.

La slava sèrbia va ser designada com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco el 27 de novembre de 2014.[3]

Referències

  1. ↑ Jovan F. Trifunovski. «Породична слава и сличне славе у охридско-струшкој области» (en serbi). Bulletin of the Ethnografical Institute SASA, vol XLV. Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 17 de febrer de 2009.
  2. ↑ Petko Hristov. «За пропагандната употреба на празника» (en búlgar). Literature Network.
  3. ↑ «Cinc nous elements inscrits en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial» (en espanyol). Unescopress (27 de novembre de 2014). Consultat el 29 de novembre de 2014.

Enllaços externs

Commons


Referències