Sigles Obscurs (llengua gallega)

Els Sigles Obscurs (Séculos Escuros) és una etapa de decadència de la lliteratura gallega sobre la seua dimensió cultural i científica. Es referixen als sigles XVI, XVII i XVIII.

Mapa del Regne de Galícia (circa 1603)

Història

La llengua gallega, durant eixe periodo de tres sigles, va estar absent dels usos escrits en contraposició en el castellà i el portugués que entren en un procés de fixació i codificació que els dona la categoria de llengües de cultura. En el cas del gallec, està absent de dit procés, aplegant-se a considerar com no apta per a la ciència o per a la cultura. No obstant, seguiria sent la via normal de comunicació per a casi la totalitat de la població de Galícia.

La lliteratura gallega queda aixina al marge del Renaixença i del Barroc, contraponent esta etapa obscura en el Sigle d'Or de la lliteratura castellana. De qualsevol manera, es tenen algunes cartes, documents i escasses mostres lliteràries que nos deixen vore la llengua de l'época. Paralelament a este buit de lliteratura erudita, perviu la lírica popular en forma de cantigas de breçol, de cego, carnestoltes, adivinanzas, llegendes, romançades, contes, etc. Molts dels quals varen aplegar fins a hui únicament a través de la transmissió oral. En el XVIII sorgixen les veus de denúncia dels denominats ilustrats, que demostren la seua preocupació pel subdesenroll de Galícia i oferixen propostes renovadores de la vida econòmica, social i cultural. Es creen ademés organismes com les Societats Econòmiques d'Amics do País i la Acadèmia d'Agricultura do Regne de Galícia.

Entre este minoritari grup d'intelectuals despunta en força la figura del pare Sarmiento, personage polifacètic (naturaliste, llingüístic, bibliófilo...) que va defendre l'us del gallec en l'ensenyança, en l'administració i en l'Iglésia; és dir, recolzava una normalisació com a llengua pròpia dels gallecs. Varen participar també el pare Feijoo, el primer en rebujar la condició de dialecte per al gallec; i el pare Sobreira, continuador de la llabor lexicogràfica de Sarmiento. La seua obra constituïx la primera cridada d'atenció a un problema que es manifestaria en tota la seua extensió en la segona mitat del XIX.

Factors

Varen ser varis els factors que varen provocar la progressiva decaiguda de l'us de l'idioma, entre els que cal destacar:

• L'assentament en Galícia d'una noblea forastera ^{cita requerida}, que substituïx a una noblea autòctona derrotada despuix de recolzar als perdedors en les lluites dinàstiques per la corona del Regne de Castella, primer a Pedro I contra Enrique II de Castella (1356-1369), i despuix recolzant a Juana la Beltraneja front a la futura Isabel la Catòlica (1475-1479).
• L'absència d'una burguesia capaç de defendre els seus interessos i els del regne de Galícia.
• La disminució de la població.
• La pèrdua d'autonomia de l'Iglésia gallega.
• Lo que l'historiador Jerónimo de Zurita va donar en cridar "Doma del Regne de Galícia"

Estos fets i la creixent política centralista i intervencionalista de la Corona de Castella, fixen greument el procés desgalleguizador en les classes altes de la societat i impedixen la consolidació del gallec com a llengua lliterària. Ademés en el sistema centralizador de l'época apareix, junt al concepte de estat nacional, la voluntat d'uniformación llingüística, en el castellà com a factor de cohesió de la nova estructura política.

Bibliografia

• PORTES, M., Língua i sociedade na Galiza, Baía, 2ª ed., 1993.
• FREIXEIRO MATE, X. R., Lingua galega: normalidade i conflito, Ed. Laiovento, 1998, 2ª edició.
• MARTÍN SARMIENTO, Catàlec de Veus i Frases de la Llengua Gallega, ed. de José Luis Pensat, Salamanca, 1975, pp. 17-18..