El poble serer (també escrit "sérère", "sereer", "serere", "seereer" i algunes voltes de modo equivocat "Serre") junt en els diola són reconeguts com els habitants més antics de la Senegambia.[1]

Serer
Carte dones peuplades du Sénégal de l'abbé Boilat (1853): un mapa ètnic de Senegal de l'época colonial francesa. Apareixen anotades les àrees interiors com "Peuple Sérère".

Distribució geogràfica

En la moderna Senegal, el poble serer viu en la part centre occidental del país, des de la vora sur de Dakar fins a la frontera en Gàmbia. Els sereres (també coneguts com "Seex" o "Sine-Sine") ocupen les zones dels antics regnes de Sine i Saloum (actualment partix de Senegal). En Gàmbia, ocupen parts dels antics "Nuimi" i "Baddibu" aixina com el "Kombo". Els serer-noon ocupen l'antiga àrea de Thiès en l'actual Senegal. Els serer-ndut es troben en Cayor i en el noroest de l'antiga Thiès. Els serer-njeghen ocupen l'antic Baol, mentres que els serer-palor ocupen la zona centre occidental i sur occidental de Thiès, habitant els serer-laalaa el nort de Thiès i l'àrea de Tambacounda.[2][3]

Representació

Els sereres són el tercer major grup ètnic de Senegal, sumant el 14.7 % de la població senegalesa.[4] En Gàmbia no alcancen el 2 % de la població.[5] Junt en Senegal i Gàmbia, també es troben en chicotets grups en el sur de Mauritània. Alguns serer reconeguts són Isatou Njie-Saidy, vicepresidenta de Gàmbia, i l'historiador de Senegambia, polític i defensor de l'independència de Gàmbia durant l'época colonial Alhaji Alieu Ebrima Cham Joof. En Senegal, són representatius Leopold Sedar Senghor i Abdou Diouf (primer i segon presidents de Senegal, respectivament).


Referències

  1. ↑ Gambian Studies No. 17. People of The Gàmbia. I. The Wolof by David P. Gamble & Lindo K. Salmon with Alhaji Hassan Njie. Sant Francisco 1985.
  2. ↑ Patience Sonko-Godwin. Ethnic Groups of The Senegambia Region. A Brief History. p32. Sunrise Publishers Ltd. Third Edition, 2003. ISBN 9983 990062
  3. ↑ Ethnologue.com. Languages of Senegal. Senyes de 2007
  4. ↑ https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sg.html
  5. ↑ [1] Ethnologue.com