Els saspires o sapires eren els membres d'un poble de l'Antiguetat que vivien en una zona del noreste d'Anatolia, en les proximitats del Caucas.

Mapa d'Abraham Ortelius de 1624 a on apareix la possible ubicació dels sapires.

Apolonio de Rodas els menciona entre els territoris junt als que devien passar els Argonautas en el seu viage cap a la Cólquide en busca del vellocino d'or. L'autor els ubica en les proximitats dels bequires i dels biceres.[1]

Heródoto els cita entre els pobles tributaris dels perses. Pertanyien a una demarcació tributària que compartien en els matienos i els alarodios, que devia aportar doscents talents.[2] En atres passages els nomena entre els medos, que s'ubicaven al sur d'ells i els colcos, al nort.[3] Varen formar part de l'expedició que Jerjes va realisar en el 480 a. C. contra Grècia. Els saspires i els alarodios varen estar baix el mando de Masistio en esta expedició. Es contava que anaven armats, de la mateixa manera que els colcos, en yelmos de bronze, escuts, llances curtes i dagas.[4]

Referències

editar
  1. Apolonio de Rodas II,394; II,1242.
  2. Heródoto III,94.
  3. Heródoto I,104; IV,37.
  4. Heródoto VII,79.