Un sarcòfec (del grecollatí sarcophăgus)[1] és un ataüt o arca destinat a contindre un cadàver.

Molts sarcòfecs foren construïts per a permanéixer en mausoleus, temples o criptes visitables, i per tant solien estar elaborats, tallats, o adornats cuidadosament.

En l'Antic Egipte el sarcòfec estava relacionat en els rituals d'embalsemament i momificació, tendents a conseguir la vida eterna. Els sarcòfecs eren depositats en mastabes, piràmides, hipogeus, i atres tipos de soterraments o edificacions funeràries. Són destacables els sarcòfecs antropomorfs elaborats en pedra, or, argent o fusta policromada. És celebre el de Tutankamon, faraó de la dinastia XVIII, descobert per Howard Carter en el Vall dels Reis, front en Tebes. Estava elaborat en quarsita i albergava tres ataüts i la mòmia, que portava una màixquera funerària d'or i pedres precioses.[2]

En Etruria, durant els sigles III i II a. C., s'elaboraren sarcòfecs de terrissa (com el Sarcòfec dels esposos, del sigle VI a. C.). Els sarcòfecs, tant de metal o algeps aixina com de pedra calcàrea, també foren utilisats pels romans fins que aparegué la costum cristiana de l'enterrament en sepulcres, en lo que caigué en descostum el sarcòfec.[3]

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar

Commons