Santiago Ramon y Cajal

Santiago Ramon y Cajal
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Mege i científic.
Naiximent:	1 de maig de 1852
Lloc de naiximent:	Petilla de Aragón, Navarra, Espanya
Defunció:	17 d'octubre de 1934
Lloc de defunció:	Madrit, Espanya

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - † Madrit, 17 d'octubre de 1934) fon un mege i científic espanyol, especialisat en histologia i anatomia patològica. Guanyà el Premi Nobel de Medicina en l'any 1906 compartint-lo en Camillo Golgi «en reconeiximent del seu treball sobre l'estructura del sistema nerviós».

Fon pioner en la descripció de les dèu sinàpsis que componen a la retina. Per mig de les seues investigacions sobre els mecanismes que governen la morfologia i els processos conectius de les cèlules nervioses, va desenrollar una teoria nova i revolucionària que va escomençar a ser nomenada la «doctrina de la neurona», basada que el teixit cerebral està compost per cèlules individuals. Humaniste, ademés de científic, està considerat com a cap de la nomenada Generació dels Sabis. És freqüentment citat com a pare de la neurociència.

Biografia

Santiago Ramon i Cajal naixqué en la població aragonesa de Petilla de Aragón, l'1 de maig de l'any 1852. Este mege i històlec va revolucionar les ciències mèdiques i la vida científica d'Espanya . Fill dels aragonesos Justo Ramón Casasús, també mege i Antonia Cajal, abdós de Larrés. Passà la major part de la seua infància per distintes poblacions aragoneses com Ayerbe, Luna o Valpalmas.

Estudià Medicina en l'Universitat de Saragossa, pero despuix de llicenciar-se en l'any 1873 fon cridat a files a l'any següent per lo que va tindre que marchar a Cuba. No obstant este fet no va detindre el seu afany d'estudi i investigació, doctorant-se en 1875.

Fascinat per l'Histologia i la contemplació de les preparacions microgràfiques compra a determinis un microscopi i un micròtom i instala el seu modestíssim primer laboratori, només la tuberculosis li aparta temporalment de la seua activitat.

En l'any 1879 guanya per oposició la plaça de director de Museus Anatòmics en la Facultat de Saragossa, i es casa en Silveria Fañanás, en la que va tindre sèt fills. En 1887 es trasllada a Barcelona com a catedràtic d'Histologia normal i patològica, fins a l'any 1892, any en el que va ocupar la càtedra d'Histologia i Histoquímica Normal i Anatomia Patològica de l'Universitat Central de Madrit, ciutat en la que permaneixerà fins a la seua mort el 17 d'octubre de 1934.

Investigació

La seua llabor científica es va centrar en estudiar el sistema nerviós i va crear la nomenada “teoria de la neurona”, segons la qual les cèlules nervioses són individuals i no formen mai un retícul difús.

Per mig de les tècniques de tintat de cèlules de l'época, una secció de teixit neuronal es mostrava baix el microscopi com una ret complexa pero les cèlules individuals no es veen. La tècnica de tintat utilisada per Ramón i Cajal es basava en una solució d'argent que només tintava una cèlula de cada cent, conseguint aïllar la cèlula per a la seua visualisació de manera que va demostrar que les cèlules estan separades i no formen una ret contínua com sostenia la doctrina científica fins al moment.

Estos descobriments li varen valdre el premi Nobel en 1906, compartit en Camillo Golgi. Quan li varen comunicar que havia rebut el Nobel de Medicina va pensar que era una broma dels seus alumnes fins que els periòdics del matí següent ho varen confirmar.

Una vida dedicada a l'estudi va transformar el món de la Medicina. Com ell mateixa afirmava:

Lo pijor no és cometre un error, sino tractar de justificar-ho, en lloc d'aprofitar-ho com a avís providencial de la nostra llaugerea o ignorança.

Cites

¿No tens enemics?¿És que jamai vares dir la veritat o vares amar la justícia?

Santiago Ramón y Cajal

Es coneixen infinites classes de necis: la més deplorable és la dels charradors empenyorats en demostrar que tenen talent.

Santiago Ramón y Cajal

Vore també

• Retrat de Santiago Ramón i Cajal de Joaquim Sorolla.

Referències

• Gray, E. G. (1959). «Electron microscopy of synaptic contacts on dendrite spines of the cerebral cortex». Nature 183: 1592-1593. PMID 13666826
• Ramón y Cajal, Santiago (2016). «prólogo». En Manuel Neila, ed. Charlas de café. Sevilla: Renacimiento. pp. 7 a 19. ISBN 9788416685622
• «Real decreto concediendo la Gran Cruz de Alfonso XII á D. Santiago Ramón y Cajal.». Gaceta de Madrid (Madrid) (172): 1226. 21 de junio de 1902
• Rodolfo R. Llinás. «The contribution of Santiago Ramon y Cajal to functional neuroscience» (pdf) (en anglés)
• «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1906». Nobel Foundation

Bibliografia

• Baratas Díaz, Luis Alfredo (1997). «La obra neuro-embriológica de Santiago Ramón y Cajal». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam (Universidad de Granada) 17: 259-279. ISSN 0211-9536
• Durfort Coll, Mercedes (2007). «La etapa barcelonesa de Santiago Ramón y Cajal». Quark: Ciencia, medicina, comunicación y cultura (Universitat Pompeu Fabra) (39-40): 66-74. ISSN 1135-8521
• Laín Entralgo, Pedro (1952). Cajal y el problema del saber. Ateneo de Madrid (conferencia pronunciada el 30-10-1951). ISBN 978-84-321-0397-1
• Loren, Santiago (1982). Noguer, ed. Ramón y Cajal. Barcelona: Editorial Just in Time S.L. p. 308. ISBN 8427938683
• Ramón y Cajal, Santiago (2006). Trabajos escogidos. Antoni Bosch Editor. ISBN 978-84-95348-26-5
• Ramón y Cajal, Santiago (2008). Recuerdos de mi vida. Historia de mi labor científica. Alianza Editorial. ISBN 978-84-206-2418-1
• Ramón y Cajal Junquera, Santiago (2006). Ramón y Cajal, la voluntad de un sabio. Editorial Just in Time S.L. ISBN 8469021656

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Santiago Ramon y Cajal.

• Santiago Ramon y Cajal en Wikipedia