Síndrome de transfusió fetofetal
El síndrome de transfusió feto-fetal (TTTS) és una complicació severa que afecta entre un 10% i un 15%[1] dels embarassos de bessons idèntics que compartixen placenta (monocoriónicos biamnióticos). Este síndrome consistix en un fluix descompensado de sanc des d'un dels bessons cap a l'atre, a través d'anastomosis vasculars presents en la placenta.
L'evolució d'esta malaltia du a un feto hipovolémico oligúrico en oligohidroamnios i a un atre hipervolémico, poliúrico en polihidroamnios. És d'esta situació de la que es van a derivar els problemes d'esta malaltia que, sense tractament, té un 90% de mortalitat i d'entre els supervivent un 30%[2] tenen problemes de desenroll neurològic.
Els nous tractaments que s'han anat desenrollant han millorat tant la supervivència com la cantitat de problemes durant el desenroll. Actualment de tots eixos tractaments el d'elecció és la fotocoagulaació en làser endoscópico de les anastomosis arteriovenosas.[3]
Fisiopatologia
editarl'etiologia d'esta malaltia es presenta en l'estructura de la placenta en la qual els bessons monocoriónicos solen tindre anastomosis. Les hi ha arterio-venosas (AV), arterio-arterials (AA) i veno-venosas (VV). En la població les AV estan presents en el 90-95% dels casos, les AA les trobem en un 85-90% i les VV solament apareixen en un 15-20%. En situacions normals el fluix de sanc es troba equilibrat pero en les placentes en TTTS hi ha un menor número de AA[4] lo que du a un desequilibre entre els fluix. Encara que no és l'únic factor que influïx ya que hi ha casos de TTTS en eixes anastomosis.
La malaltia pot no estar causada per les unions entre la placenta si no per desórdens del eix renina-angiotensina-aldosterona.
Diagnòstic i estadiaje
editarPer a diagnosticar esta patologia són necessaris dos criteris. Primer la presència d'un embaràs de bessons diamnióticos monocoriónicos i la segona és la presència de oligohidroamnios (definit per la màxima bojaca vertical [MVP] < 2cm) i polihidroamnios en l'atre (MVP > 8cm). Abdós es poden estudiar per mig d'ecografia. També podem trobar atres signes no diagnòstics que són: un desequilibri de creiximent > 20%, una restricció del creiximent intrauterino i un pes < 10% de l'estimat per a l'edat gestacional.[5]
Quintero et al va definir en 1999 uns criteris ecográficos que són els que se seguixen usant hui en dia per la seua bona correlació en els estadis de la malaltia
| Estadi | Paràmetro ecográfico | Criteri diagnòstic |
|---|---|---|
| I | MVP de líquit amniótico | MVP < 2cm en el sac del donant i MVP > 8 cm en el sac del receptor |
| II | Bufa fetal | No visualisació de la bufa fetal despuix de 60 minuts d'observació |
| III | Forma de l'ona Doppler de l'artèria umbilical, el ductus venoso i la vena umbilical | Fluix diastólico en l'artèria umbilical absent o revertit |
| IV | Hidrops fetal | Hidrops en un o abdós bessons |
| V | Absència d'activitat fetal cardíaca | Mort fetal d'un o dels dos bessons |
En el moment del diagnòstic podem trobar la malaltia en diferents estadis. L'11 – 15% es troben en l'estadi I, el 20 – 40% en l'estadi II, el 38 – 60% en l'estadi III, el 6 – 7% i el 2% es troben en l'estadi V. L'evolució de la malaltia està condicionada per estos estadis i la supervivència és diferent en cada u d'ells.
Els pacients diagnosticats en estadi I tenen una incidència de resolució de la malaltia del 85% i una supervivència llaugerament superior, especialment quant més primerenc és el diagnòstic. En conjunt la supervivència d'a lo manco un bessó varia des del 15% fins al 70 % en funció de la gravetat i de l'edat gestacional.
No hi ha estudis randomizados que establixquen una freqüència per a les ecografies per a un screening òptim pero si que s'han establit uns factors de risc per al desenroll. La discordança entre bessons del crown-lump o de la traslucencia nucal; o una inversió o desaparició de l'ona A de el ductus venoso són factors de risc en el primer trimestre. En el segon semestre la discordança de creiximent, una inserció velamentosa de la placenta o l'ecogenicitat de la placenta (la porció del donant és hiperecogénica).
Referències
editar- ↑ Fisk, N M, G J JDuncombe, and M H FSullivan. "The basic and clinical science of twin-twin transfusió syndrome." Placenta 30.5 (2009):379-390.
- ↑ Lopriore, Enrico, DickOepkes, and Frans JWalther. "Neonatal morbidity in twin-twin transfusió syndrome." Early human development 87.9 (2011):595-599.
- ↑ Simpson, Lynn L. "Twin-twin transfusió syndrome." American journal of obstetrics and gynecology 208.1 (2013):3-18.
- ↑ De Paepe, M I, et al. "Placental markers of twin-to-twin transfusió syndrome in diamniotic-monochorionic twins: A morphometric analysis of deep artery-to-vein anastomoses." Placenta 31.4 (2010):269-276.
- ↑ Danskin, F H, and J P PNeilson. "Twin-to-twin transfusió syndrome: what llaure appropriate diagnostic criteria?" American journal of obstetrics and gynecology 161.2 (1989):365-369.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Síndrome de transfusión fetofetal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.