Restauració espanyola
És coneix com a Restauració espanyola o Restauració borbònica en Espanya a l'etapa política de l'història d'Espanya desenrollada baix sistema monàrquic que es va estendre entre el 29 de decembre de 1874 (moment del pronunciament del general Arsenio Martínez Campos que va donar fi al periodo de la Primera República Espanyola) i el 14 d'abril de 1931 (data de proclamació de la Segona República). El nom aludix a la recuperació del tro per part d'un membre de la Casa de Borbó, Alfons XII, despuix del paréntesis del Sexeni Democràtic.
- Regnat d'Alfons XII (1874-1885).
- Regència de Maria Cristina de Habsburc-Lorena (1885-1902).
- Regnat d'Alfons XIII (1902-1923).
L'entrada del General Pavía en el Congrés, el 3 de giner de l'any 1874, origina la dissolució de les Corts. En decembre d'eixe mateix any, Alfons XII fa públic el Manifest de Sandhurst i el 29 d'eixe mateix més el general Martínez Campos proclama la restauració de la Monarquia.
La Restauració, que no s'entén sense la figura d'Antonio Cánovas del Castillo, es dividix en tres periodos: Regnat d'Alfons XII, 1874-1885, Regència de Maria Cristina de Habsburc-Lorena, 1885-1902, i el Regnat d'Alfons XIII, 1902-1923.
El fet més significatiu de la Restauració és la pèrdua en l'any 1898 de Cuba i Filipines, últimes possessions espanyoles en Amèrica i Àsia, despuix d'una guerra en els Estats Units que commou a la societat espanyola.