Recint amurallado (Vila-real)
El recint amurallado de Vila-real, està constituït pels restants de l'antiga muralla que cercava esta població de la comarca de la Plana Baixa, província de Castelló. Se situa en lo que actualment és el centre del caixco urbà, i va tindre, com la majoria de les muralles, caràcter defensiu. Com tota estructura defensiva està catalogada, de manera genèrica com Be d'Interés Cultural, en el còdic d'anotació ministerial R-I-51-0011253, i data d'anotació 20 de decembre de 2004.[1]
Descripció històric-artística
Vila-real va ser construïda per orde de Jaime I, iniciant-se la seua creació el 20 de febrer de 1274, donant als primers pobladors (provinents en la seua majoria de Morella i Lleida) la Carta Pobla per a que la nova població s'erigira en terrenys que anteriorment pertanyien a Burriana.[1]
Esta nova població tenia la finalitat de potenciar la seguritat de Valéncia, per això devia concebre's com una plaça fortificada, per lo que es varen elevar les corresponents muralles, que, encara que hui han quedat absorbides per l'expansió del núcleu poblacional, en el seu moment l'aïllaven de l'exterior protegint als seus pobladors.[1][2]
El recint amurallado seguia les característiques que s'ampraven per a la construcció d'este tipo d'enclavaments, que tenien com a model la traça octogonal que es va amprar en Jaca en 1076.[1]
La fàbrica era de mampostería de pedra de la comarca unida per argamasa i en certs trams, com el conservat de la Casa de l´Oli es va amprar sillería.[1]
Els quatre extrems del recint es reforçaven en torres, de les que en l'actualitat només es conserva l'anomenada torre Mocha (de planta octogonal), que, ademés, no és l'original, ya que esta va ser derruïda en 1424 i substituïda per l'actual que, per la seua banda, ha sofrit numeroses reformes i modificacions a lo llarc del temps.[1][2][3][4] Per a poder accedir al recint urbà, protegit per les muralles, es varen obrir quatre portes: la de Valéncia a l'oest, la d'Ona al nort, la de Castelló a l'est, i la porta de Burriana al sur. I per a reforçar les defenses, el recint també disponia d'un fos al voltant de tot el seu perímetro, que, en l'expansió del núcleu poblacional, es va reblir de terra en el XVI. Actualment pot contemplar-se un tros que s'ha descobert en el carrer Sant Pedro.[1][3]
Del restant de les muralles només es conserven dos trams, junt a la torre Mocha, que han segut restaurats, i un chicotet restant junt a la Casa de l´Oli, que per la seua banda va ser restaurada en l'any 1986 per l'arquitecte Joaquín Lizandra.[1][4]
Pese a que el restant del recint amurallado ha desaparegut, encara poden distinguir-se alguns panys que formen part de construccions que es varen elevar en expandir-se la població i que varen passar a formar part de les noves vivendes.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 24 de juliol de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 «Història» (en és). Ajuntament de Vila-real. Consultat el 24 de juliol de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 «Vila-real dels Infants, Muralles de» (en és-és). Associació espanyola d'amics dels Castells, Castells d'Espanya, Castells migevals. Consultat el 24 de juliol de 2018.
- ↑ 4,0 4,1 «Muralla urbana de Vila-real - CastillosNet» (en és). www. castillosnet. org. Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2018. Consultat el 24 de juliol de 2018.
Bibliografia
- VV. AA.: Castells, torres i fortalees de la Comunitat Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, Valéncia, 1995, pag. 564
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recinto amurallado (Villarreal)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.