La Prusa i3 és una impressora 3D de fabricació per deposición de filament fos (FFF per les seues sigles en anglés) de còdic obert. Forma part del proyecte RepRap i és l'impressora 3D més utilisada en el món.[1][2] La Prusa i3 va ser dissenyada per Josef Průša a partir de les Prusa i3 MK2 i la MK2S.[3] La seua última versió, la Prusa i3 MK3 va ser presentada en setembre de 2017, en millores significatives sobre els models previs. El relativament baix cost i la facilitat de construcció i modificació de la Prusa i3 l'ha convertit en una ferramenta popular tant en educació com para aficionats i per a professionals.[4][5] Degut a que l'impressora és de còdic obert, s'han desenrollat moltes variants produïdes per companyies i individus en tot lo món, i com moltes atres impressores RepRap, la Prusa i3 és capaç d'imprimir algunes de les seues parts.[6]

Prusa i3

Història

La Prusa i3 és el tercer disseny de Josef Průša, un desenrollador principal del proyecte RepRap qui havia desenrollat anteriorment la PCB del llit calent.[7] La primera iteración va ser la Prusa Mendel produïda en 2010, seguida per la Prusa Mendel (iteración 2), en 2011. L'impressora va ser nomenada Prusa Mendel per la comunitat RepRap en lloc de per el propi propi Průša. Mendel i Průša sò checs.

Prusa Mendel

La primera Prusa Mendel es va llançar en setembre de 2010 en l'objectiu de simplificar el disseny existent de la versió anterior Mendel, lo que inclou reduir el temps necessari per a fabricar les peces impreses en 3D de 20 a 10 hores i els cojinetes imprimibles en 3D que reemplacen als rodament normals.[8]

Prusa Mendel (Iteración 2)

La segona Prusa Mendel va ser llançada en novembre de 2011 i en actualisacions que inclouen peces d'ajust a pressió, reducció del número de ferramentes necessàries per a construir i mantindre l'impressora i en correges millorades conectades als motors pas a pas, i en rodament llineals LM8UU.[9]

Prusa i3

En maig de 2012 es varen publicar els plans (produïts en OpenSCAD) de la Prusa i3, va anar un important redisseny de les versions anteriors i d'atres impressores RepRap.[10] El disseny va reemplaçar l'estructura de bastidor de vareta roscada triangular en un marc d'alumini tallat en chorrada d'aigua, tenia un hot-end apte per a aliments cridat "the Prusa Nozzle"i usava tornells roscados M5 en lloc de M8.[11][12][13][14] El disseny es va centrar en la facilitat de construcció i us, en lloc de maximizar el número de components autorreplicados.[15] En 2015, Průša va llançar una versió que va cridar Original Prusa i3 i la va vendre a través de la seua companyia Prusa Research.

Prusa i3 MK2

En maig de 2016, es va llançar la Prusa i3 MK2, que va ser la primera impressora en correcció automàtica d'inclinament de geometria per als tres eixos i inclou un major àrea d'impressió, motors pas a pas personalisats en tornells d'alvanç integrats, nivellació per mig d'un sensor d'inducció i una versió reescrita del firmware Marlin.[16][17][18] Atres característiques noves inclouen una superfície d'impressió de polieterimida, una placa controladora Rambo i un hotend E3D V6 Full.[19][20] La Prusa MK2 es va convertir en la primera impressora RepRap compatible en el USB Plug-and-Play de Windows.[21]

Prusa i3 MK2S

En març de 2017, Josef Prusa va anunciar en el seu blog que la Prusa i3 MK2 s'escomençava a vendre en millores baix el nom Prusa i3 MK2S. Les millores inclouen pernos en O per a subjectar els rodament LM8UU, rodament LM8UU millorats, varetes més suaus, un montage millorat per al sensor d'inducció, millor gestió de cables i una nova coberta electrònica. Mentres que els nous enviaments de la MK2 reben automàticament les actualisacions "S", també es va comercialisar un kit d'actualisació disponible per a dur estes millores a compradors anteriors.

Prusa i3 MK3 i MK2.5

En setembre de 2017, es va llançar la Prusa i3 MK3, comercialisada en l'etiqueta "bloody smart" (condenadamente estupenda). Les característiques millorades varen incloure: un eix I més resistent, una nova extrusora Bondtech en doble engranage, ventiladors més silenciosos en monitoreo de revolucions, un sensor de nivellació de llit actualisat, una nova placa electrònica cridada "Einsy", motors pas a pas més silenciosos en controladors de micropasos de 128 passos i un llit calent magnètic recoberta d'un material denominat PEI , flexible per a facilitar la separació de la peça fabricada de la hot bed. Este model també inclou nous sensors, varis sensors de temperatura, un detector de filament i un sensor que detecta corts d'energia per a evitar que s'estropege la peça fabricada en curs. La MK3 funciona en 24V en lloc de 12V, per lo que tots els components elèctrics es varen actualisar a les variants de 24V; ademés l'impressora també oferix una pren dedicada per a conectar una Raspberry Pi Zero W en el software de còdic obert Octoprint que permet l'impressió inalàmbrica, i oferix una versió personalisada de Octoprint per a Prusa i3.


L'idea de l'actualisació de MK3 era fer que l'impressora fora més fàcil d'usar per a usuaris ocasionals i menys propensos a tractar en impressions fallanques. El detector de filament permet als usuaris carregar el filament simplement insertant-ho i pot detectar i pausar l'impressió si el filament està atollat o s'agota (en abdós casos, l'impressió es recomença normalment despuix de solucionar el problema). Els nous controladors dels motors pas a pas poden manejar la pèrdua de passos automàticament i evitar irregularitats en les capes o els cridats "layer shifts". Ademés. el sensor d'energia permet que l'impressora es recupere si es produïx algun tall d'electricitat i utilisa la carrega restant en els condensadores de la font d'alimentació per a alçar el cabezal d'impressió cap a dalt evitant aixina que es funda la part impresa mentres no hi ha energia. Per últim, el sensor de temperatura ambiente és capaç de detectar el sobrecalfament de la placa base causat per conexions elèctriques soltes o en mal estat.

El chassis i l'electrònica millorats també permeten velocitats d'impressió més ràpides, fins a 200 mm/s.

Als usuaris existents de MK2 i MK2S se'ls va oferir una actualisació parcial de 200$ cridada MK2.5, llimitada a les funcions que són més barates d'actualisar. Despuix d'una resposta negativa de la comunitat, Prusa va posar a disposició una actualisació completa més costosa per 500$ de MK2S a MK3.

Clons

En ser un disseny de còdic obert, l'èxit de la Prusa i3 es veu subrallat per la disponibilitat en el mercat de màquines tant completes com en kit que seguixen les diverses versions del disseny d'i3. En lloc de competir directament en estes versions, l'estratègia de Prusa Research és continuar perfeccionant els seus propis dissenys.[22]

Reconeiximent

En 2012, Josef va rebre honors del governador de la regió de Vysočina en la República Checa pels seus guanys en tecnologia. En febrer de 2014 va aparéixer en la portada de la revista checa Forbes com una de les 30 persones llestes de menys de 30 anys.[23]

Capacitats

 
Josef Průša en la granja d'impressores de Prusa i3 MK2 produint peces impreses en 3D de les impressores Prusa en la sèu de l'empresa en Praga, República Checa.

Autorreplicación

De la mateixa manera que atres impressores RepRap, la Prusa i3 és capaç de crear moltes de les seues pròpies peces, que generalment s'imprimien en plàstic ABS abans de la Mk3, que en el seu lloc utilisa PETG (polyethylene terephthalate glycol-modified, vore Tereftalato de polietileno). La Prusa i3 estàndart té 26 peces impreses.

Materials imprimibles

Depenent de la filtre calenta i del llit calent instalat, la Prusa i3 és capaç d'imprimir objectes a partir de filaments de molts materials, incloent acrilonitrilo butadieno estireno (ABS), àcit poliláctico (PLA), poliestireno d'alt impacte (HIPS), polietileno (PET), PETG, filaments flexibles diferents (FLEX) , TPU, TPE), polipropileno (PP) i nailon. Els diferents materials requerixen diferents temperatures de treball i tècniques per a que s'adherixquen al llit d'impressió de manera adequada.

Referències

  1. ↑ «What's up with Original Prusa i3? – Prusa Printers» (en en-us). Prusa Printers (2 de març de 2016). Consultat el 13 de juny de 2016.
  2. ↑ «3D Printing Trends June 2016». 3D Hubs. Consultat el 29 de juny de 2016.
  3. ↑ By. «Prusa Shows Us the New i3 MK2 3D Printer and Where the Community is Headed». Hackaday. Consultat el 15 de juny de 2016.
  4. ↑ Ertischek, David (3 de febrer de 2016). «Prusa I3 is a DIY 3D printer you ca actually afford». BGR. Archivat des de l'original, el 8 de juliol de 2016. Consultat el 12 de juny de 2016.
  5. ↑ «The Story of RepRap Prusa Mendel – MakingSociety» (en en-us). MakingSociety (15 de giner de 2014). Archivat des de l'original, el 28 de juny de 2016. Consultat el 16 de juny de 2016.
  6. ↑ 3D Hubs
  7. ↑ Thingiverse.com. «PCB heated print bed by josefprusa». www.thingiverse.com. Consultat el 19 de juny de 2016.
  8. ↑ «first commit · josefprusa/PrusaMendel6ed4480». GitHub. Consultat el 13 de juny de 2016.
  9. ↑ «Hobbyist Weekend – With Prusa Mendel 3D Printer». 3D Printing Industry. Consultat el 15 de juny de 2016.
  10. ↑ «initial commit · josefprusa/Prusa3d3618a6». GitHub. Consultat el 13 de juny de 2016.
  11. ↑ By. «ImplicitCAD: Programmatic CAD Built with 3D Printing in Mind». Hackaday. Consultat el 15 de juny de 2016.
  12. ↑ By. «Interview With A Printer». Hackaday. Consultat el 17 de juny de 2016.
  13. ↑ «Prusa Nozzle: All metal food safe RepRap hot-end» (en en-us). 3ders.org. Consultat el 19 de juny de 2016.
  14. ↑ By. «Fail Of The Week: My 3D Printer Upgrade». Hackaday. Consultat el 15 de juny de 2016.
  15. ↑ «Open Source 3D printing: an Interview with Josef Prusa» (en en-us). Open Electronics. Consultat el 16 de juny de 2016.
  16. ↑ «Josef Prusa unveils $699 Original Prusa i3 MK2 3D printer» (en en-us). 3ders.org. Consultat el 13 de juny de 2016.
  17. ↑ «Josef Prusa unveils $699 Original Prusa i3 MK2 3D printer» (en en-us). 3ders.org. Consultat el 19 de juny de 2016.
  18. ↑ «The first printer to correct its geometry in all axes - Prusa Printers» (en en-us) (11 d'agost de 2016). Consultat el 13 d'agost de 2016.
  19. ↑ «The All New Original Prusa i3 MK2 Kit Has a Ton of New Features» (en en-us). 3DPrint.com (18 de maig de 2016). Consultat el 19 de juny de 2016.
  20. ↑ «Interview with Josef Prusa, CEO and Founder of Prusa Research». 3D Printing Industry. Consultat el 12 de juny de 2016.
  21. ↑ «Microsoft adds network 3D printing support with Windows 10 IoT Core app for Raspberry Pi 3» (en en-us). 3ders.org. Consultat el 12 de juny de 2016.
  22. ↑ [1]
  23. ↑ «Forbes Česko». www.facebook.com. Consultat el 13 de juny de 2016.


Referències