Principi de Fisher
El principi de Fisher (Fisher's principle en anglés) és un model evolutiu que explica el perqué de la raó de sexe de la majoria de les espècies, les quals produïxen descendència a través de la reproducció sexual, és aproximadament 1:1 entre machos i femellas. Va ser definit per Ronald Fisher en el seu llibre The Genetical Theory of Natural Selection (La teoria genètica de la selecció natural), publicat en 1930,[1] pero atribuït erròneament a Fisher com a original.[2] A. W. F. Edwards ha dit que «provablement és l'argument més celebrat de la biologia evolutiva».[2] Específicament, Fisher va posar els seus arguments en térmens d'inversió parental, i que l'inversió dels dos pares deu ser idèntica. Les raons de sexe que són 1:1 es coneixen com «Fisherianas», i els que no són d'1:1 es coneixen com «no-Fisherianas» o «extraordinàries» i ocorren quan violen els supòsits fets en el model de Fisher.[3] Moltes espècies es desvien de la proporció 1:1 temporaria o permanentment. Per eixemple, espècies partenogenéticas, que es aparean periòdicament com els pulgones, insectes socials com les avespes del gènero Polistes, abelles, formigues i termites.[4]
Explicació bàsica
editarW.D. Hamilton va donar la següent explicació en el seu artícul de 1967 «Extraordinary sex ràtios» (Ràtios de sexe extraordinaris),[3] assumint que els costs energètics per a produir mascles i femelles són els mateixos:
- Suponent que els naiximent de mascles són menys comuns que els de les femelles.
- Un mascle recent naixcut té millors perspectives de emparellament que una femella recent naixcuda, i per això és provable que vaja a tindre més descendents.
- Aixina pares genèticament disposts a produir mascles tenen tendència a tindre major cantitat de nets que la mija.
- D'esta forma, els gens que tendixen a produir mascles es dispersen, i ocorrerà major cantitat de naiximent de machos.
- Mentres s'acosta a la raó 1:1 les ventages associades en produir mascles desapareixen.
- Se seguix el mateix raonament si se substituïxen femelles per mascles en tot l'argument. Per lo tant, la raó d'equilibri és 1:1.
La raó 1:1 és coneguda com un tipo d'una estratègia evolutivamente estable.[5] En una població d'individus que seguixen esta estratègia evolutivamente estable (açò és, produint números iguals de mascles i femelles) qualsevol una atra estratègia (per eixemple, 51 % fills i 49 % filles) produïx una disminució en l'aptitut, i aixina l'estratègia seria desfavorable deguda a la selecció natural.
Inversió parental
editarEn el Capítul 6 de «Reproducció Sexual i Selecció Sexual» («Sexual Reproduction and Sexual Selection»), Fisher va escriure[6] Sobre esta explicació, Eric Charnov i James J. Bull la varen denotar com "típicament breu" i «críptica»:
Referències
editar- ↑ Fisher, R.A. 1930 The Genetical Theory of Natural Selection, Clarendon Press, Oxford
- ↑ 2,0 2,1 (1998).«Natural Selection and the Sex Ràtio: Fisher's Sources».American Naturalist.151(6)
- 564–569.doi:10.1086/286141.
- ↑ 3,0 3,1 (1967).«Extraordinary sex ràtios».Science.156(3774)
- 477–488.doi:10.1126/science.156.3774.477.
- ↑ Kobayashi Kazuya, Hasegawa Eisuke, Yamamoto Yuuka, Kawatsu Kazutaka, Vargo Edward L., Yoshimura Jin, Matsuura Kenji (2013). “Sex ràtio biases in termites provide evidence for kin selection”. Nat Commun 4: 2048. doi:. PMID 23807025. Bibcode: 2013NatCo...4.2048K.
- ↑ (1973).«The logic of animal conflict».Nature.246(5427)
- 15–18.doi:10.1038/246015a0.
- ↑ Ronald Fisher 1930 The Genetical Theory of Natural Selection, Clarendon Press, Oxford
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Principio de Fisher» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.