Port de Sagunt
Port de Sagunt (en castellà, Puerto de Sagunto) és un núcleu de població pertanyent al municipi de Sagunt, en la comarca d'El Camp de Morvedre (Comunitat Valenciana).
Tenia una població de 44.428 habitants en l'any 2019. Està ubicat en la desembocadura del riu Palància i al nort de la província de Valéncia. Pertany a la segona corona de l'àrea metropolitana de Valéncia.
GeografiaEditar
LocalisacióEditar
El Port de Sagunt és un núcleu de població dins del municipi de Sagunt situat al sur d'Almenara i de Canet d'En Berenguer, a l'est del núcleu de població de Sagunt-Ciutat, a l'oest de la mar Mediterrànea, i al nort de Puçol. Es troba uns 25 km al nort de Valéncia. Segons el cens de 2019 del padró local, conta en 44.428 habitants. És el núcleu de població més gran de la comarca d'El Camp de Morvedre.
El Port de Sagunt està localisat en la comarca d'El Camp de Morvedre, entre els 39º 40’ de latitut Nort i els 0º 14’ de llongitut Oest del meridià de Greenwich, en el Mediterràneu occidental.
El Camp de Morvedre és una comarca d'una gran diversitat física, diversitat que inclou les montanyes que servixen de frontera natural en les comarques de La Plana Baixa al nort, L'Alt Palància i El Camp de Túria en l'interior i L'Horta Nort al sur. Entre estos llímits orogràfics s'estén la vall, pel qual discorre el riu Palància, en que la seua desembocadura es localisa el Port de Sagunt, en un llitoral rodejat de marjals.
HistòriaEditar
Deu el seu nom al port de la localitat, a partir del qual es desenrollà l'activitat industrial i comercial, la qual es manté en l'actualitat. A principis del sigle XX es desenrollà una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual núcleu urbà del Port. Ya durant l'últim terç del sigle XX, fon clau en el seu creiximent l'explotació de la planta siderúrgica integral de Sagunt, gestionada per Altos Hornos del Mediterráneo (1971-1984), aixina com l'atracció turística de la plaja del Port de Sagunt.
En la década dels 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.
Prop del núcleu del Port s'ubica l'Hospital de Sagunt, d'àmbit supracomarcal i interprovincial.
En l'any 2017 l'ajuntament de Sagunt, la Generalitat Valenciana i l'Autoritat Portuària de Valéncia acordaren la construcció d'un ramal de la CV-309 per a donar un accés nou al Port de Sagunt.
TransportEditar
Autobús urbàEditar
Des de fa molts anys la ciutat conta en un servici urbà que unix els dos núcleus més grans Sagunt i Port de Sagunt, inclús tenint alguna expedició a Canet d'En Berenguer. Autos Vallduxense SL (AVSA), baix la marca comercial SUV (Servici Urbà de Viagers) actualment oferix els següents trayectes:
- Llínea D: Sagunt - Estació de RENFE - Port Sagunt.
- Llínea C1: Plages - Hospital - Internúcleus - Port de Sagunt - Sagunt.
- Llínea C2: Plages - Port de Sagunt - Internúcleus - Sagunt - Hospital.
- L335: Bus Nocturn.
En ser estes llínees partix de AVSA, estan incloses dins de la zona B de l'Autoritat de Transport Metropolità de Valéncia.
Autobús interurbàEditar
La gran majoria de llínees d'autobús que passen pel Port de Sagunt estan gestionades per l'empresa Autos Vallduxense (AVSA) baix la marca comercial de MetroBús (autobusos grocs), de la Generalitat Valenciana, encara que també podem trobar atres llínees. Les llínees d'autobús que pertanyen a MetroBús estan incloses en les zones A i B de l'Autoritat de Transport Metropolità de Valéncia (ATMV).
- L111: Valéncia - Sagunt - Port de Sagunt (a l'Hospital)
- L114: Valéncia - Sagunt - Port de Sagunt (fins a varis punts de Port de Sagunt)
- L115: Valéncia - Sagunt - Port de Sagunt
- L116: Valéncia - Canet d'En Berenguer
- L310: Els Valls - Canet d'En Berenguer - Plaja Canet - Port de Sagunt - Sagunt
- Port Sagunt - Estivella - Sogorp - Altura. (Autocars Herca SL, no forma part de MetroBús)
FestesEditar
Les festes patronals del Port de Sagunt estan dedicades a Nostra Senyora de Begonya. Se celebren durant la primera quinzena d'agost i destaquen competicions deportives, actuacions musicals, la tradicional Chopà, exposicions artístiques, castells de fòcs artificials, i les cucanyes marítimes, en les que es realisen tres activitats tradicionals: la travessia nadant en el port, agarrar la bandera en el pal engreixat i la solta d'ànets de goma i pilotes baratables per premis.
GaleríaEditar
Iglésia de la Verge de Begonya
Tinença d'Alcaldia
Plaja del Port de Sagunt
Vista de Port de Sagunt des del castel.
Pantalà del port.
Port de Sagunt des del Grau Vell.
Torre de l'estació depuradora, l'edifici destaca sobre el port.
Avinguda de l'Hispanitat-Camp de Morvedre, punt neuràlgic del Port de Sagunt.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Ajuntament de Sagunt
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- Instituto Valenciano de Estadística
BibliografiaEditar
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Port de Sagunt.
- Quílez Pardo, Ana María. «Paternalismo industrial y ciudad-fábrica. El caso del Puerto de Sagunto durante el franquismo».
- Sagunt Jove pàgina web del Casal Jove.