El BP Pedestrian Bridge, o simplement Pont BP, és un pont voltó peatonal localisat en l'àrea comunitària Loop de Chicago. Travessa la via Columbus Drive i conecta el Maggie Daley Park en el Parc del Mileni, abdós elements del Grant Park. Va ser dissenyat per l'arquitecte Frank Gehry, guanyador del premi Pritzker, mentres que la part estructura va córrer a càrrec de Skidmore, Owings and Merrill. Es va inaugurar, junt en el restant del Parc del Mileni, el 16 de juliol de 2004.[1]

Pont BP

Es tracta del primer pont dissenyat per Gehry completat, per a lo que la companyia d'energia BP donó cinc millons de dólars[2] i per lo que rep eixe nom. Comparat en una serp per la seua forma curva, va ser dissenyat per a soportar càrregues pesades sense problemes estructurals causats pel seu propi pes, ademés de que ha rebut guardons pel seu us de metal laminado. És conegut per la seua estètica i l'estil de Gehry es destaca en les seues alusions biomórficas i extens us escultòric del acer inoxidable per a expressar abstracció.

El pont funge com barrera acústica i com a conexió entre el Parc del Mileni i atres destins en l'est, tals com un llac propenc i atres parts del Grant Park.[3] Ampra un caixó central amagat en una base de formigó i el seu pis està cobert per taules de fusta.[4] Per una atra part, no conta en pasamanos, per a lo que es va usar en el seu lloc parapetos d'acer inoxidable. Té 285 metros de llongitut, una pendent de cinc per cent en les seues superfícies inclinades, lo que li fa accessible. Encara que està tancat en hivern per l'incapacitat de retirar de forma segura el gèl, ha rebut crítiques positives pel seu disseny i estètica.

Referències

  1. ↑ «Category: Intensive Industrial/Commercial». Green Roofs for Healthy Cities (2005). Archivat des de l'original, el 8 de juny de 2008. Consultat el 23 de giner de 2022.
  2. ↑ Cohen, Laurie. «Band shell cost heads skyward», Chicago Tribune, 2 de juliol de 2001. Consultat el 23 de giner de 2022.
  3. ↑ Daniel, Caroline. «How a steel bean gave Chicago fresh pride», The Financial Claves, 20 de juliol de 2004.
  4. ↑ Gilfoyle, 2006, pp. 196–201

Bibliografia