Poble taita
El poble taita és un subgrup bantú també conegut en els etnónimos teita, wateita, wataita o dabida-taita.[1][2] Les seues comunitats habiten les valls i ales dels tossals Taita, rodejades pel desert de Nyiri, en el comtat de Taita-Taveta, Kènia. Desenrollen una tècnica d'agricultura intensiva que els permet explotar plantacions de bananas, canya de sucre i ñame en terrenys fèrtils pero poc extensos. Estos establiments també inclouen la cria de ganado.[3] Parlen taita, una llengua derivada del bantú coster.[4] S'estima que hi ha 360.000 parlants d'esta llengua en Kènia i 28.000 en la veïna Tanzània.[5]

Idioma
- Artícul principal → Idioma taita.
L'idioma i dialectes taita també comprenen el bura, chawia, dabida, davida, dawida, kasigau, kidabida, kitaita, mbale, mbololo, mwanda, teita o werugha.[6][7]
Societat
Varen ocupar les terres altes de les regions de Dawida, Saghala i Kasigau, un lloc estratègic per al pas de les rutes de caravanes que unien la costa en el Kilinmanjaro i llac Victoria. El pas de viagers, comerciants, exploradors i missioner va ser enriquint la cultura labriega dels taita.[3][8]
Originàriament va ser dels pocs grups bantúes en desenrollar un sistema de regadiu innovador que va permetre el cultiu dacsa, cazabe, dacseta i canya de sucre.[8]
L'agricultura va influir en el conjunt de creències i rituals que formen la seua tradició. També, junt en les característiques orogràfiques de les terres altes, va influir en la seua organisació social i territorial. Les seues finques familiars inclouen els terrenys de cultiu. Cada zona respon a un linaje o un grup de linajes emparentats que s'organisen social i políticament en barris.[9]
Les tasques agrícoles es repartixen casi sense diferències entre hòmens i dònes. En el XX es varen montar cooperatives de producció i distribució dels cultius taita que es varen orientar per a la seua venda als mercats de Voi i Mombasa.[8]
Estan emparentats i compartixen veïnat en els pobles igembe, mer, tharaka, chuka, embu, mbeere, kikuyu, pokomo, mijkenda, pare i taveta.[10]
Referències
- ↑ Unesco, 1984, p. 181.
- ↑ Stokes, et a el, 2009, p. 682.
- ↑ 3,0 3,1 Shillington, et a el, 2005, p. 126.
- ↑ «Glottolog 4.4 - Taita». glottolog.org. Consultat el 2021-11-22.
- ↑ «Dabida Taita | Joshua Project». joshuaproject.net. Consultat el 2021-11-22.
- ↑ «OLAC resources in and about the Taita language». olac. ldc. upenn.edu. Consultat el 2021-11-22.
- ↑ «Nyika-Taita (I.74)» (en en). Ethnologue. Consultat el 2021-11-22.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Gonen et al., 1996, p. 876.
- ↑ Shillington, et a el, 2005, p. 127.
- ↑ Page, et al., 2005, p. 967.
Bibliografia
- Gonen, et a el, Amiram (1996). Diccionari dels pobles del món : dels ABADJA als ZUWAWA, Anaya & Mario Muchnik. OCLC 44848027. ISBN 9788479793500. Consultat el 18/07/2021.
- Shillington, et a el, Kevin (2005). Encyclopedia of African history. Volume 1, A-G (en anglés), Fitzroy Dearborn. OCLC 62895404. ISBN 9780203483862.
- Stokes, et a el, Jamie (2009). Encyclopedia of the peoples of Africa and the Middle East (en anglés), Facts On File. OCLC 166382606. ISBN 9780816071586.
- Unesco (1984). African ethnonyms and toponyms : report and papers of the meeting of experts (en anglés), United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. OCLC 466355839. ISBN 9789231019449.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo taita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.