Pilli
En idioma nahuatl, els azteques denominava pilli (plural: pipiltin) a un fidalc o persona de la noblea en la societat asteca.[1]
Els Pipiltin eren la classe social noble de l'Imperi Mexica . Eren els més alts en l'estructura social de la civilisació i estaven per damunt dels plebeus que alcançaven l'estatus de noble per un ardit sobreixent en la guerra, als que se'ls denominava "Cuauhpipiltin". Els pipiltin eren membres de la noblea hereditària i ocupaven posats en el govern com a embaixadors i ministres, l'eixèrcit i el sacerdoci . Els pipiltin a sovint encapçalaven les seues pròpies cases nobles, cridades tecalli , en les seues pròpies terres i treballadors depenents. Les subclasses dins dels pipiltin eren: tlahtohcapilli ( fill d'un tlahtoani ), tecpilli o teucpilli ( fill d'un teuctli ), tlazohpilli (fill d'una esposa llegítima) i calpanpilli (fill d'una concubina ).[2]
Els fills dels pipiltin rebien una educació exhaustiva per a preparar-los per al paper que eixercitarien en la seua vida adulta. Els enviaven al calmecac , que era el centre d'estudis superiors, per a estudiar matemàtiques, arquitectura, filosofia, lliteratura, religió, història, geografia, l'art de governar i la guerra.[3]
Orígens
Se sap que a partir de l'any 500 d.c es varen escomençar a donar les primeres migracions nahuas a la gran ciutat de Teotihuacán, la qual estava en el seu ple apogeu, sent la ciutat més poderosa i més poblada del continent americà en aquell moment. Temps despuix en l'any 650 d.c Teotihuacán cau per raons desconegudes, i els grups nahuas que originalment havien migrado a la ciutat es varen expandir per tota Mesoamérica. A estos grups nahuas se li varen conéixer com Toltecas, els quals posteriorment serien mitificados pels mexicas.[4]
A mida que els mexicas varen començar a establir-se en lo que després es convertiria en la seua pàtria, va sorgir una èlit (els pipiltin ) que afirmaven descendir dels toltecas , els quals molts sigles abans dels mexicas havien influenciat de manera molt significativa la regió. La nova èlit hereditària va unificar els clans que havien segut el centre de la vida mexica i va deixar lliure el camí per a un imperi de conquista. Algunes fonts descriuen als pipiltin com a descendents de tlahtohqueh i teteuctin , que eren diferents classes socials dins de la noblea gobernant.[4]
Per una atra part, l'autoritat i el prestigi dels pipiltin es basaven en la creència de que descendien dels fundadors migrants originals dels azteca i provenien de la ciutat mítica Aztlan.[4]Per esta herència, gojaven de privilegis com dispensa familiar especial, l'us de bens privilegiats i vivendes apropiades a la seua posició.
Vore també
Referències
- ↑ Nichols, D.L. et al, The Oxford Handbook of Mesoamerican Archaeology (Oxford University Press, 2012)
- ↑ Hassig, Ross (1995). Aztec Warfare: Imperial Expansion and Political Control, Norman: University of Oklahoma Press, pp. 29. ISBN 0806121211.
- ↑ Bethell, Leslie (1984). The Cambridge History of Latin America, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 22. ISBN 0521232236.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Chavez, Alicia (2006). Mexico: A Brief History, Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 23. ISBN 0520233212.
Bibliografia
Jacques Soustelle, Els Aztèques à la veille de la conquête espagnole, Hachette Littératures, coll. « Pluriel », 2002 (réimpr. 2008), 318 p. (ISBN 2012790801).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pilli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.