Pedro Aguado Bleye
Pedro aguado bleye.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador i escritor.
Naiximent: 22 de febrer de 1884
Lloc de naiximent: Paléncia, Castella i Lleó, Espanya
Defunció: 1953
Lloc de defunció: Bilbao, País Vasc, Espanya

Pedro Aguado Bleye (Paléncia, 22 de febrer de 1884 - † Bilbao, 1953) fon un historiador i escritor espanyol.

BiografiaEditar

Pedro Aguado fon historiador, Doctor en Filosofia i Lletres, Catedràtic de Geografia i Història.

Doctor en Filosofia i Lletres dedicat a l'ensenyança, va eixercitar entre unes atres la càtedra de Geografia i Història de l'Institut de Segona Ensenyança de Bilbao, ciutat en la que va ocupar càrrecs com el de bibliotecari de la Societat Bilbaïna, vicepresident de l'Ateneu, i vocal de la Junta de Cultura Vasca i dels Museus Arqueològic i Etnogràfic de Viscaya.

En l'any 1936, catedràtic de Geografia i Història de l'Institut Cervantes de Madrit, i catedràtic en Valladolit. Membre corresponent de la Real Acadèmia de l'Història (RAH) des de 1911.

El seu Manual d'història d'Espanya (Manual de historia de España) es considera un clàssic en la pedagogia de l'història.

ObraEditar

  • Manual de Historia de España (1929 i 1936).
  • Historia de España en Espasa-Calpe (1958).
  • Manual de historia de España Tomo III Casa de Borbón [1700-1808] y España contemporánea [1808-1955] (junt a Cayetano Alcázar Molina, Espasa-Calpe, 1964)
  • Santa María de Salas en el siglo XIII. Estudio sobre las Cantigas de Alfonso X el Sabio. Tesis doctoral.
  • La villa de Lequeitio en el siglo XVIII (manuscrit inèdit), Bilbao, 1921.
  • Historia General del Arte 4 tomos Editorial Arístides Quillet Paris - Bruxelles - Buenos Aires, 1947.
    • TOMO I - DE LOS ORIGENES A LA EDAD MEDIA, Versió espanyola d'Emilio Gascó Contell.
    • TOMO II - EL ARTE MEDIEVAL, versió espanyola d'Aguado Bleye.
    • TOMO III - EL ARTE CLASICO, SIGLOS XVI - XVII, Versió espanyola de José Ballester Gozalvo i d'Emilio Gascó Contell.
    • TOMO IV - SIGLOS XVIII, XIX Y XX, Versió espanyola de José Ballester Gozalvo.
  • Pedro Aguado Bleye (documentación de los siglos XIII al XVIII, historia de Huesca y de San Juan de la Peña y el trabajo titulado «Instituciones económico-sociales que pueden establecerse en el Círculo Católico de obreros de Huesca») en 1903, de la Revista de Huesca, «colección de materiales para la Historia de Aragón», editada per Gabriel Llabrés i Quintana, catedràtico de Geografia.
  • Atlas Geográfico (1er i 2n curs); (junt a Pedro i Francisco Condeminas).
  • España romana (218 a. de J. C. - 414 de J. C.). VV.AA. Junt a Pedro Bosch Gimpera i atres.
  • Manual de historia de América (Descubrimiento y exploración - Época colonial - América independiente).
  • Historia Universal, Espasa Calpe 1935 (Edició especial per a l'Institut Miguel de Unamuno de Bilbao).

CitesEditar

  • Diversas fuentes confirman los datos aportados por los profesores Penyarroja y Gómez, así el historiador Aguado Bleye afirma en sus textos:
... los mozárabes emplearon el latín en sus libros y escritos; pero en el uso diario hablaban una lengua romance que no se escribía pero que era de uso general en los siglos IX y X, no sólo entre mozárabes y judíos, sino entre musulmanes de todas las clases sociales.

Enllaços externsEditar

Commons