El parlar xeu (també conegut com alcoià) és una variant del valencià que parlaven les classes populars d'Alcoy.[1]

José Cavanilles afirma que les -a finals en Alcoy sonen com -i. Paraules que en estàndart són pronunciades com a roja i dona (/ˈrɔ.d͡ʒa/ i /ˈdɔ.na/ ) són pronunciades com roge i done (/ˈrɔ.d͡ʒɛ/ i /ˈdɔ.nɛ/). Martí Gadea va ser la primera persona que va fer una descripció d'esta pronunciació de les -a finals com i obertes.

La paraula xeu és el «renom que donen als alcoyans els habitants de les comarques veïnes», encara que és un terme que ha caigut en desús.[2]

Referències

  1. ↑ Colomina i Castanyer, Jordi.(1991).«Caplletra. Revista Internacional de Filologia (Actes del simposi "Cent cinquanta anys de filologia valenciana (1800-1950)")».
  2. ↑ «Diccionari Català-Valencià-BalearB». dcvb.iec.cat. Consultat el 2025-07-23.


Referències