Parc nacional de Taula Verda
El parc nacional de Taula Verda (en anglés Taula Verda National Park) és un parc nacional dels Estats Units, declarat també Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1978. Està situat en el comtat de Montezuma, en el suroest de Colorat. El parc ocupa 211 quilómetros quadrats i conté numeroses ruïnes de habitacions i llogarets construïts pel poble anasazi. Destaquen les construccions realisades en coves i baix eixints dels tallats; entre elles Cliff Palace.
Estos poblats de pedra, grans i ben construïts, són el resultat d'una llarga ocupació durant la qual es varen ser agregant habitacions i almagasens de manera aparentment aleatòria.
A partir del 7500 a. C. Taula Verda va estar habitada estacionalment per un grup de paleoindios nómades coneguts com el Complex Montañés de Foothills. La varietat de puntes de proyectil trobades en la regió indica que estaven influenciats per les àrees circumdants, incloent la Gran Conca, la Conca del Sant Joan, i l'Entanque del Riu Gran. Més tart, els pobles del Periodo Arcaic en Norteamérica varen establir refugis semipermanentes en la taula i les seues afores. Cap a l'any 1000 a. C., la cultura dels cesteros va sorgir de la població arcaica local, i cap al 750 d. C. els pobladors ancestrals s'havien desenrollat a partir de la cultura dels cesteros.
Els pobladors varen sobreviure combinant la caça, la recolecció i l'agricultura de subsistència en cultius com la dacsa, les judeues i la carabassa. Varen construir els primers pobles de la taula despuix de l'any 650 i, a finals de el XII, varen escomençar a construir les enormes vivendes en els tallats que han donat fama al parc. Cap a 1285, despuix d'un periodo d'inestabilitat social i migambiental provocat per una série de sequies greus i prolongades, varen abandonar la zona i es varen traslladar al sur, a llocs d'Arizona i Nou Mèxic, com el Riu Chama, la conca de Albuquerque, la replanell del Pajarito i el peu de la serra de la Sanc de Crist.
Geografia
El parc s'estén 21,2 quilómetros de nort a sur i 19,2 d'est a oest. El terreny està dominat per serres i valls en direcció nort-sur. Moltes de les serres culminen en una cresta prop de l'extrem nort del parc.
Geologia
Encara que els primers exploradors espanyols de la zona varen cridar a la zona Taula Verda, el terme és erròneu, ya que les verdaderes taules són casi perfectament planes. Ya que Taula Verda està inclinada cap al sur, el terme geològic correcte és costera, no taula. El parc està format per vàries costeres més chicotetes situades entre canons. L'inclinament de Taula Verda va contribuir a la formació de les alcoves que han conservat les vivendes del penya-segat de la zona.[1]
A finals del Cretácico, l'Esquisto de Mancos es va depositar sobre l'Arenisca de Dakota, que és la formació rocosa que es troba baix gran part de Colorat. Els llits de l'esquisto de Mancos són "areniscas, fangolitas i pissarres de gra fi" que es varen acumular en les aigües profundes del Cretácico. Té un alt contingut en argila, lo que fa que s'expandixca quan es mulla, provocant l'esmonyida del terreny. Damunt d'este esquisto, hi ha tres formacions del grup Mesaverde que reflectixen els canvis en l'ambient deposicional de la zona a lo llarc del temps. La primera és l'Arenisca de Point Lookout, que deu el seu nom a la característica Point Lookout en el parc (elevació 8427 peus). Esta arenisca, que es va formar en l'entorn marí d'aigües poc profundes quan la mar Cretácico estava retrocedint, és "massiva, de gra fi, d'estratificació creuada i molt resistent", reflectint en les seues capes les ones i corrents que estaven presents durant l'época de la seua formació. Els seus sediment tenen aproximadament 400 peus de gruixa, i les seues capes superiors presenten invertebrats fosilíferos.[2]
A continuació es troba la Formació Menefee, la formació intermija el contingut de la qual presenta esquistos carbonosos intercalados, limolitas i areniscas. Estes es varen depositar en ambients semimarinos d'aigua salobre, com a pantans i estanys. Pel seu entorn deposicional i a la matèria orgànica de la seua composició, hi ha fins filons de carbó que travessen la Formació Menefee. En la part superior, esta formació està intruida per l'arenisca Cliff House.[2]
L'arenisca Cliff House és la capa rocosa més jove de la zona. Es va formar en acabant de que la mar Cretácico s'haguera retirat per complet i, com a resultat, té un alt contingut en arena de plages, dunes, etc. i d'ahí rep la seua característica tenyida groga en les cares dels seus canons. De la mateixa manera que l'arenisca de Point Lookout, té uns 400 peus de gruixa. Conté numerosos jaciments fòssils de diferents tipos de closques, dents de peixos i atres restants d'invertebrats procedents de la reculada del mar. Les zones de esquisto d'esta zona determinen on es varen formar les alcoves en les que els Ancestrals Puebloans varen construir les seues vivendes.[2]
A lo llarc del Cretácico i a principis del Terciario, es va produir un alçament en la zona del Replanell del Colorat, les Montanyes de Sant Joan i les Montanyes de l'Argent, que va conduir a la formació del pedimento de Taula Verda en l'ajuda de l'erosió. Menuts canals d'aigua varen travessar esta formació depositant grava. Més tart, en el terciario, l'últim periodo d'alçament i inclinament de la roca cap al sur va fer que estes rieres tallaren ràpidament la roca removent els sediment solts i formant els vasts canons que es veuen hui en dia. Açò va provocar l'aïllament del pedimento de Taula Verda de la roca circumdant. En l'actualitat, ya que el clima és més àrit, estos processos erosivos es ralentisen.[2]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional de Mesa Verde» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ National Park Service (h),.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Harris, Tuttle y Tuttle, 2004, pp. 91-102.