Anar al contingut

Cliff Palace

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cliff Palace

El Cliff Palace (Palau del Penya-segat en espanyol) és el major poblament en penya-segat d'Amèrica del Nort. Esta estructura, construïda pels desapareguts anasazi, es troba en el parc nacional Taula Verda, en la seua antiga terra natal, declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1978. Estes vivendes en el penya-segat i el parc nacional estan en l'extrem suroest de Colorat, en el suroest d'Estats Units.

Història

Tres anells de creiximent varen indicar que la construcció i remodelació del Cliff Palace va ser contínua des de c. 1190 d. C. fins a c. 1260 d. C., encara que la majoria de seccions del conjunt varen estar terminades en un lapsus de vint anys. El Cliff Palace va ser abandonat sobre 1300, i encara que el debat sobre les causes persistix, hi ha els qui creuen que una série de grans sequies que varen interrompre els sistemes de producció d'aliments varen ser la causa principal.[1][2]

Descripció

Cliff Palace

Erro al crear miniatura:
Cliff Palace en 2006.

El Cliff Palace va ser construït principalment en arenisca, morter i voltons de fusta. Pedres més dures varen ser la ferramenta utilisada per a molejar l'arenisca i es va usar un morter de terra, aigua i cendra per a mantindre-ho tot unit, al que se li varen afegir pedres trossejades per a reblir buits i proporcionar estabilitat. Gran part dels murs varen ser decorats en lluïts de tons terrosos que varen estar entre lo primer en ser erosionat pel temps. Molts visitants es pregunten pel relativament chicotet tamany de les portes del Cliff Palace. L'explicació donada és que en aquell moment el home mig media menys d'1,70 m. mentres que les dònes medien prop d'1.55 m.

El Cliff Palace conté 23 kives (habitacions redones afonades per baix del nivell del sol en importància ceremonial) més 150 habitàculs i tenia una població d'aproximadament 100 persones. Una d'estes kivas, en el centre de les ruïnes, està en un punt a on l'estructura sancera està dividida per una série de murs sense portes o atres portals d'accés. Les parets d'esta kiva varen ser lluïdes en un color en un costat i un atre diferent en el costat contrari.[3] Les estimacions donen 100 persones com a població més provable del Cliff Palace durant el temps que va estar habitat i es pensa, ademés, que va anar un centre administratiu i social en abundants usos ceremoniales.[4] Els arqueòlecs creuen que el Cliff Palace albergava més clans que les demés comunitats de les afores en Taula Verda.

Casa Torre Quadrada

La gran torre quadrada, coneguda com Casa Torre Quadrada, està en la part dreta del poblat i casi alcança el "sostre" de la cova. Encara es trobava en ruïnes en la primera década del XIX; el Servici de Parcs Nacionals ho va restaurar cuidadosadament fins que va alcançar el seu tamany i altura actuals, lo que ho convertix en un dels edificis més destacats del Cliff Palace. En dit treball es varen usar materials de colors llaugerament diferents per a mostrar la seua condició de restauració.[5]

Referències

  1. ↑ Turney, Chris (2008). Isse, Mud & Blood: Lessons of Climates Past.
  2. ↑ People, NPS.gov, 11 de novembre de 2010
  3. ↑ Cliff Palace, NPS.gov, 11 de novembre de 2010
  4. ↑ Cliff Palace, NPS.gov, 14 de març de 2011
  5. ↑ Preservation, NPS.gov, 11 de novembre de 2010

Bibliografia

Chapen, Frederick H. The Land of the Cliff-Dwellers. Appalachian Mountain Club, W. B. Clarke and Co., Boston, 1892. Reimprimido per l'Universitat d'Arizona, en notes i prefacio per Robert H. Lister, 1988. ISBN 0-8165-1052-0.

Noble, David Grant. "Ancient Ruins of the Southwest", pp. 36–43. Northland Publishing, Flagstaff, Arizona 1995. ISBN 0-87358-530-5. Oppelt, Norman T. "Guide to Prehistoric Ruins of the Southwest", pp. 159–161. Pruett Publishing, Boulder, Colorat, 1989. ISBN 0-87108-783-9. Turney, Chris. "Isse, Mud & Blood: Lessons of Climates Past", 2008 Pàgina web del Parc nacional de Taula Verda


Referències