Pagell
El pagell, en castellà pagel, (Pagellus erythrinus) és un peix de la família dels espàrits, molt comú en la mar Mediterrànea.
MorfologiaEditar
Té un cos ovalat i esclafat lateralment. En el cap té una boca molt chicoteta i uns ulls de menor tamany que els d'atres peixos del mateix gènero, sent la boca major que el diàmetro de l'ull -açò ho distinguix d'atres espècies del gènero-. És de color gris en una tonalitat roja sobretot pel llom. Mai en bandes ni rallat, encara que poden aparéixer-li bandes quan està esglayat.
Un eixemplar típic pot medir entre 1 i 3 dm. de llongitut, pero s'han descrit casos d'adults que alcancen els 6 dm. i 3,2 kg. Presenta una dotzena d'espines en l'aleta dorsal i unes 3 espines en l'aleta anal.
BiologiaEditar
Es distribuïx per la costa est de l'oceà Atlàntic des de la mar del Nort fins a Cap Vert, està present en els archipèlecs de Canàries, Açores i Madeira, sent típic també de tota la mar Mediterrànea.
Es troba des d'aigües molt propenques a la vora, en diversos tipos de fondo -roques, grava, arena o algues- a on sol viure en chicotets grups, encara que en hivern es desplaça a aigües profundes de fins als 200 m. de profunditat en el Mediterràneu o els 300 m. en l'Atlàntic.
El pagell és hermafrodita seqüencial protògin, passant els seus dos primers anys de vida reproduint-se com una femella, per a partir del tercer any ser un mascle quan superen uns 17 cm. de llongitut.
És un peix omnívor, pero s'alimenta preferentment d'animals, com a chicotets peixos i invertebrats de la zona bentònica.
PeixcaEditar
És un peix popular en els països del Mediterràneu, en una delicada carn blanca, en important presència en els mercats, encara que d'un preu intermig. Se sol peixcar en ret o en ham.
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pagell.
Wikispecies té un artícul sobre Pagell.
«Pagell». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Pagell en Wikipedia