País Gabaye

El "país Gabaye" (en francés, Pays gabaye), també cridat "granda gavacheria", és una regió geogràfica situada entre el Saintonge al nort, Entre-deux-Mers al sur i Angoumois a l'est. El país Gabaye està format pel Blayais, la regió de Coutras fins al Isle, roçant Libourne pero evitant la Regió de Burgeois i la Regió de Cubzagais.

El país Gabaye correspon aproximadament a la regió del Blayais.

A finals de la guerra dels Cent Anys, la Guiena estava arruïnada i depauperada per les lluites. Els senyors gascons locals varen recórrer llavors a mà d'obra forànea (Poitou, Angoumois, Saintonge, Limousin, inclús Périgord) per a cultivar les terres abandonades. L'increment de població forànea també es va produir com a conseqüència de la pesta negra que va afectar a la regió entre 1520 i 1527. El seu establiment fins a Monségur varen formar un illot de llengua d'oil en el cor d'Occitània. Varen ser cridats pels gascons "gavaches" i es va cridar a esta comarca la «gavacherie», sent els "gavaches" estrangers, rodejats per gascons, mentres que es dia a les poblacions fronterices dels gascons de la zona de Libourne varen ser cridats "gabayes".

Per extensió, es diu "Pays gabaye" a la zona a on es parla el dialecte "Gabaye" que és puix principalment una variant del saintongeais importat pels treballadors immigrants.

Del terme "gavach" deriva la paraula espanyola gabacho.