Representació d'Ogma

Ogma és un deu de la mitologia celta escocesa i irlandesa, integrant dels Tuatha Done Danann. A sovint se li considera una deitat i pot estar relacionat en el deu gal Ogmios. Segons el In Lebor Ogaim (o Tractat d'Ogam), és l'inventor de l'ogham, l'alfabet en el que es va escomençar a escriure el gaèlic irlandés.

Apariència i podersEditar

Ogma és normalment representat com un home d'edat alvançada, abillat en una pell de lleó i proveït d'una gran maza de fusta. Durant la segona batalla de Cath Maige Tuired, Ogma va conseguir l'espasa màgica Orna despuix d'abatre al seu anterior propietari, Tethra. Esta arma tenia la facultat de parlar, relatant quan era desenvainada tots els ardits que en ella es feren.

HistòriaEditar

El seu pare era Elatha i la seua mare se sol dir que era Ethniu, i atres voltes Etain. Era germà de Dagda, i també un guerrer i gran poeta. Tenia la missió de dur les ànimes a l'atre món celta, un lloc bell i molt pacífic en el que les ànimes descansaven fins a la seua següent reencarnació. Va crear el Ogam, primer sistema d'escritura que es va usar en Irlanda.

Es conta en algunes llegendes que es va casar en Etain, filla de Dian Cecht.

En la segona batalla de Cath Maige Tuired, va matar al líder fomorià Indech, que era fill d'una de les seues deeses, Domnu. Despuix de la victòria, Ogma va obtindre dels Fomoré l'espasa màgica Orna.

ReferènciesEditar

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • Jones, Mary. «The Ogham Tract». Celtic Literature Collective
  • «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London

BibliografiaEditar

  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
  • Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
  • Jones, Mary. «Oghma Grianainech». Jones's Celtic Encyclopedia
  • Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
  • Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6

Enllaços externsEditar

Commons