Ofeq, també transliterado com Offek o Ofek (en hebreu אופק, Horisó) és la designació d'una série de satèlits de reconeiximent israelites. Tots els Ofeq han segut llançats per mig d'eixides llançadors Shavit des de la Base Aérea de Palmachim en Israel, sobre la costa del Mar Mediterrànea. Estos satèlits d'òrbita baixa completen una tornada a la Terra cada 90 minuts. Estos satèlits varen fer d'Israel l'octava nació, després de l'Unió Soviètica (actualment Rússia), Estats Units, França, Japó, China, Regne Unit i Índia, en tindre capacitat pròpia de llançament de satèlits al espai exterior. Tant els satèlits com els vehículs llançadors han segut dissenyats i fabricats per Israel Aerospace Industries (IAI).

Ofeq

Descripció

editar

Si be és cert que els detalls tècnics i les capacitats són informació classificada, s'assumix que els satèlits Ofeq disponen de sensors ultravioletas i sensibles a les imàgens, ademés d'una vida operacional efectiva d'1 a 3 anys. Alguns reportes inicials varen indicar que la capacitat de recolecció d'imàgens era tal que permetria “llegir les plaques dels automòvils en Bagdad”, encara que açò pot ser descartat basat en les lleis de l'òptica. Uns atres reportes han estimat, de manera més encertada, que la resolució del Ofeq 5 aplega a 8 dm.

Els satèlits artificials solen ser normalment llançats cap a l'est, per a aprofitar-se de l'impuls que dona la velocitat de rotació de la Terra. No obstant, els satèlits Ofeq són una rarea en el món de l'astronáutica, ya que són llançats en òrbita retrògrada sobre el Mar Mediterrànea per a evitar volar sobre àrees poblades, ademés de minimisar la possibilitat de que els seus restants caiguen sobre zones poblades d'Israel i de països àraps veïns. Atres satèlits israelites com els Amos han segut llançats des de llocs en atres països.

L'òrbita d'est a oest del Ofeq en un inclinament de 36 graus està optimisada per a obtindre una cobertura màxima durant el dia del Mig Oriente. Els satèlits Ofeq donen aproximadament una mija dotzena de regressos durant les hores del dia sobre Israel i els seus països veïns, mentres que els satèlits espies de Rússia i Estats Units només conseguixen passar una o dos voltes al dia, per les seues òrbites en major inclinament. Esta cobertura optimisada es degrada després d'un temps, encara que no obstant permet mantindre una excelent cobertura del Mig Orient.

Les conversacions entre Turquia i Israel relacionades en la possible venda del sistema de defensa Arrow junt en satèlits espia del tipo Ofeq han segut portades a terme des de fins de 2007, a l'espera d'aprovació d'Estats Units. L'adquisició d'estos sistemes significaria un bot generacional per a l'inteligència i les forces armada turques, les quals estan preocupades en el Programa nuclear d'Iran.[1]

Llançaments

editar
  • Ofeq 1, llançat el 19 de setembre de 1988, en un pes de 155 kg i una òrbita en perigeo de 249 km i apogeu de 1149 km, en un inclinament de 142.9 graus. Principalment va servir per a efectuar proves de celes solars i transmissions de ràdio.
  • Ofeq 2, llançat el 23 d'abril de 1990 en una òrbita inclinada 143.2 graus, en un perigeo de 149 km i un apogeu de 251 km. També va servir per a efectuar proves de comunicació.
  • Un atre satèlit de la família Ofeq, es presumix que va ser llançat el 15 de setembre de 1994, possiblement abortat o en una falla durant el seu llançament.
  • Ofeq 3, llançat el 5 d'abril de 1995, va anar el primer satèlit israelita operacional en capacitats de reconeiximent fotogràfic. Té un pes de 225 kg i la seua òrbita té un perigeo de 369 km; va ser llançat en una versió millorada del llançador Shavit.
  • Ofeq 4, llançat el 22 de giner de 1998, no va alcançar altitut orbital per una falla en el llançador i va ser perdut.
  • Ofeq 5 va ser llançat el 28 de maig de 2002. El satèlit de 300 kg Ofeq 5 orbita la terra en un perigeo de 262 km i un apogeu de 774 km, en una inclinament orbital de 143.5°. Durant el transcurs de la seua missió, la seua perigeo va ser elevat a 369 km i el seu apogeu va ser reduït a 771 quilómetros, en un esforç per a prolongar la vida útil del satèlit. Alguns observadors creuen que el seu pes de 300 kg, combinats en els requeriments adicionals de l'òrbita retrògrada, constituïxen una demostració de facto del potencial ICBM del llançador Shavit.
  • Ofeq 6, llançat el 6 de setembre de 2004, va tindre una falla en el seu llançament, va fallar en intentar alcançar una òrbita baixa i també va caure a el mar. La falla va ser trobada en la tercera etapa del llançador Shavit.
  • Ofeq 7 va ser llançat en èxit l'1 de juny de 2007.[2]
  • OPSat, Per a l'any 2009, el Ministeri de Defensa esperava completar el satèlit OPSat, el que segons es coneix, formarà part d'una nova generació de satèlits en sensors òptics remots, en resolucions extremadament altes.
  • Ofeq 9, el qual va ser llançat en èxit el 22 de juny de 2010[3]

Vore també

editar

Referències

editar