Odèon (Munich)
El Odèon és una antiga sala de concerts situada en l'Odeonsplatz de Munich (Baviera, Alemània). Construït a principis del sigle xix segons el disseny de Leo von Klenze com a contrapunt al Palau de Leuchtenberg, idèntic exteriormente, va ser reconstruït en acabant de que fora destruït casi totalment en la Segona Guerra Mundial i actualment alberga la sèu del Ministeri de l'Interior de Baviera.
Història
L'Odèon va ser construït entre 1826 i 1828 per encàrrec del rei Luis I de Baviera i originalment era una sala de concerts i saló de ball. Klenze va dissenyar l'exterior com un contrapunt idèntic al Palau de Leuchtenberg, de manera que no hi haguera cap indicació exterior de la seua funció.[1] l'auditori, que media 23 x 28 metros i contava en 1445 assents, tenia dos columnates superpostes, que proporcionaven accés en la planta baixa i creaven una galeria en una sala d'estar, aixina com un sostre de 15 metros d'altura en un tragaluz.[1][2] L'orquesta estava estajada en una exedra semicircular, darrere de la qual, en hornacinas, hi havia busts, realisats per Johannes Leeb, dels dèu compositors considerats llavors com els més importants de l'història de la música: Beethoven, Mozart, Gluck, Handel, Haydn, Vogler, Méhul, Weber, Cimarosa i Winter.[2] El sostre estava decorat en frescas d'estil nazareno: Apolo entre les muses, de Wilhelm von Kaulbach; Apolo entre els pastors, d'Adam Eberle; i El juí de Medixques, d'Hermann Anschütz.[2][3] La sala, que ha segut calificada com «una de les solucions arquitectòniques clàssiques més extraordinàries de les sales de concerts»,[4] tenia una acústica excelent i era popular entre el públic.[1]
L'edifici va resultar greument danyat en un bombardeig aéreu en la nit del 25 d'abril de 1944. A partir de 1951 va ser reconstruït per Josef Wiedemann per a que albergara el Ministeri de l'Interior de Baviera.[1] La reconstrucció de la frontera es va prolongar fins a 1954, i l'antic auditori va ser transformat en un pati interior. Numerosos entusiastes de la música i de l'arquitectura varen demanar que fora restaurat com a espai per a concerts, pero açò no va ser viable tècnica o financerament. Uns anys més vesprada, l'arquitecte conservacionista Erwin Schleich va fer campanya per a que fora reconstruït en l'ubicació del Palau de Leuchtenberg, també destruït en la guerra, pero pese a l'ampli respal collit pel Arbeitskreis Odeon («Grup de Treball de l'Odèon») fundat per Schleich en 1960, eixe proyecte també va ser rebujat. Va enfrontar als conservacionista més puristes, que sostenien que esta reconstrucció seria una «falsificació», en aquells, com Schleich, que valoraven la «utilitat social» per damunt de l'autenticitat.[5]
Entre 2003 i 2006, el pati va ser cobert en un sostre acristalado (una cúpula reticulada) dissenyat pel estudi d'arquitectura Ackermann and Partner.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Geschichte dones Odeons: von Leo von Klenze bis heute» (en de). Ministeri de l'Interior de Baviera. Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2008. Consultat el 18 de juny de 2023.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (1871) Munich: Its Art-treasures and Curiosities; Supplement to Every Travelling Guide (en en). OCLC 681426067.
- ↑ «[1]». Consultat el 18 de juny de 2023 (en de).
- ↑ Dehio (2006). Handbuch der Deutschen Kunstdenkmäler, Bayern, 3.ª edició (en de), Deutscher Kunstverlag. ISBN 9783422031159. «eine der außergewöhnlichsten klassizistischen Lösungen der Bauaufgabe Konzertsaal»
- ↑ (2000) Munich and Memory: Architecture, Monuments, and the Legacy of the Third Reich (en en), Universitat de Califòrnia. ISBN 9780520219106.
- ↑ «Hofüberdachung dones ODEONs von Leo von Klenze, München: 2003 – 2006» (en de). Ackermann und Partner. Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2013. Consultat el 18 de juny de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Odeón (Múnich)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.