Nitrogen 13
El 13N és un radioisòtop de nitrogen utilisat en la tomografía per emissió de positrones (PET). Té un periodo de semidesintegración menor de dèu minuts, per lo que deu fer-se en el PET. Per a este fi es pot utilisar un ciclotró.
El 13N s'usa per a marcar les molècules d'amoníac per a l'obtenció d'imàgens de perfusión miocárdica a través de el PET.
Producció
- 1H + 16O → 13N + 4He
El protón deu accelerar-se a una energia cinètica d'aproximadament 5,55 MeV o una miqueta més.
La reacció és endotèrmica (és dir, la massa dels productes és major que els reactius, per lo que es necessita suministrar energia que es convertix en massa). Esta és una raó per la que el protó necessita dur energia extra per a produir la reacció nuclear.
La diferència d'energia és en realitat de 5,22 MeV, pero si el protó només suministrava esta energia, els reactants es formarien sense energia cinètica. Com el moment deu ser conservat, la verdadera energia que necessita ser suministrada pel protó està donada per:
Paper en la fusió estelar
El 13N juga un paper important en el cicle CNO, que és la font dominant d'energia en les estreles més pesades que el Sol.[1]
- Plantilla:Nuclide + Plantilla:Nuclide → Plantilla:Nuclide + γ + 1,95 MeV
- Plantilla:Nuclide → Plantilla:Nuclide + i+ + vi + 1,95 MeV
- Plantilla:Nuclide + Plantilla:Nuclide → Plantilla:Nuclide + γ + 7,54 MeV
- Plantilla:Nuclide + Plantilla:Nuclide → Plantilla:Nuclide + γ + 7,35 MeV
- Plantilla:Nuclide → Plantilla:Nuclide + i+ + vi + 2,75 MeV
- Plantilla:Nuclide + Plantilla:Nuclide → Plantilla:Nuclide + Plantilla:Nuclide + 4,96 MeV
Referències
- ↑ Phillips, A.C. (1994). The Physics of Stars, John Wiley & Sons. ISBN 0-471-94057-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nitrógeno 13» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.