El New World Center és una sala de concerts situada en el barri de South Beach de Miami Beach (Florida, Estats Units), dissenyada per Frank Gehry. És la sèu de la New World Symphony, té una capacitat de 756 assents i va ser inaugurada en giner de 2011.[1]

New World Center

Situada una quadra al nort de Lincoln Road, l'edifici conta en un nou parc públic de 10 000 m² junt a ell, dissenyat per l'estudi West 8[1][2] en acabant de que Gehry renunciara al treball despuix d'una reducció del seu presupost.[3] Este parc conté una zona de 2000 m² anomenada SoundScape (lliteralment, «paisage sonor»), que permet a les persones que es troben en l'exterior de l'edifici experimentar wallcasts («proyeccions en la paret») gratuïtes en directe d'alguns events de la temporada per mig de l'us de tecnologia visual i auditiva sobre un mur de proyecció de 700 m².[1][4][5] Estes proyeccions es planifiquen es manera que es produïxquen a lo manco dos voltes al més.[2] Un sistema de sò que conta en 155 altaveus sintonizados individualment realça la presentació del vídeo d'alta definició.[6] Durant les actuacions, es mostren còdics QR per a permetre que l'audiència exterior els escanege i obtinga més informació sobre l'obra en qüestió.[4] Ademés de les proyeccions en directe d'events en l'interior, en el mur es proyecten obres d'art audiovisual, incloses les creades durant l'event Art Basel Miami Beach.[6][7] Este mur de proyecció és la superfície de proyecció permanent més gran d'Amèrica del Nort.[5]

Més de mil persones varen vore les proyeccions en la paret durant cada una de les actuacions de la semana inaugural del centre.[3] Transcorregut el primer any des de l'inauguració del parc, el Miami Herald va escriure que les proyeccions gratuïtes de películes, art audiovisual i concerts havien «generat un sentit de comunitat molt necessari».[7]

Construcció

 
L'exterior del centre de nit.

El New World Center va ser construït per la Facchina Construction Company i el seu equip, liderat per Jesús Vázquez, John Monts, Jazer Challenger i Modest Millo. L'acústica de l'edifici va ser dissenyada per Yasuhisa Toyota.[6] Gehry i Toyota havien treballat junts prèviament en el Walt Disney Concert Hall d'els Àngeles.[6][8] La disposició dels assents, intencionadament recollida, es caracterisa pel seu pronunciat inclinament, que permet que els espectadors estiguen prop dels músics[1] (cap assent està a més de tretze files de l'escenari).[3] Gehry va dir que «l'audiència està just en la música».[8] Les proyeccions sobre els panels en forma de vela que pengen del sostre permeten que les actuacions estiguen acompanyades per presentacions en vídeo.[3] Per integritat acústica, aixina com per a mantindre un ambient íntim dins de l'auditori, en lloc d'algeps acústic estàndart es varen aplicar acabats BASWA Phon a cada panel, que proporcionen unes cantitats molt específiques d'absorció del sò en bandes hertzianas d'alta freqüència.[9][10][11] El centre també conté instalacions de capacitació per a la simfonia.[1][8][3]

El director artístic de la New World Symphony, Michael Tilson Thomas, va ser decisiu per a potenciar els aspectes de divulgació pública i tecnologia digital del centre.[2] Gehry i Tilson Thomas compartixen una llarga amistat, i Gehry va fer en ocasions de passejador de Tilson Thomas quan abdós creixien en la zona dels Àngeles.[3][2][12] Un dels objectius principals del proyecte era proporcionar un lloc d'experimentació i un soport arquitectònic que fera la música clàssica més accessible i atractiva per a les generacions més jóvens.[8][12][13][4] Despuix de la seua primera mija temporada en el nou edifici, un treballador de la simfonia va declarar: «La venda d'entrades ha segut fenomenal».[4]

A diferència d'algunes de les obres més conegudes de Gehry, inclós el Walt Disney Concert Hall, l'exterior del New World Center, de vidre i algeps blanc, està dominat per formes rectangulars i una certa modèstia.[8][2] L'aclamació per les seues obres anteriors havia segut lo suficientment gran per a aüixar als potencials clients, i el propi Gehry va dir: «Quan fa sèt anys va obrir el Walt Disney Concert Hall, mai em varen demanar fer una atra sala de concerts».[8] El disseny del New World Center pretenia mantindre l'uniformitat en l'arquitectura de Miami Beach, a on predomina l'algeps i el vidre, i l'habitual us dels metals de Gehry hauria semblat fòra de lloc.[14] No obstant, una volta dins de l'atri, que està allumenat pel cel durant el dia, l'habitual ensamblage de formes curves de l'arquitecte domina els espais, particularment en un desordenat montó de més de trenta sales d'ensaig, oficines, estudis de gravació i similars.[3][2][12] Tilson Thomas va descriure el procés de disseny d'esta manera: «Gradualment va escomençar a convertir-se en un dels edificis de Frank volteados del revés, que és essencialment lo que és, i va resultar que anava a ser bàsicament com Miami».[14]

Recepció

 
Persones veent una actuació en directe proyectada en l'exterior de l'edifici.

Les crítiques del New World Center han segut favorables. Christopher Hawthorne, del els Angeles Claves, va escriure: «És una obra d'arquitectura que et desafia a subestimarla o passar-la per alt a primera vista».[2] Nicolai Ouroussoff, crític d'arquitectura de The New York Claves, va afirmar que Tilson Thomas i Gehry havien «creat un edifici [...] que rebosar d'idees populistes, a voltes fins al punt de distraure [i] reflectix la creència del Sr. Gehry de que la música, de la mateixa manera que atres activitats creatives, deuria ser alguna cosa més que una qüestió estètica. En ser una experiència compartida que nos alcança a cada u de nosatres en el nostre núcleu emocional, nos ajuda a unir-nos en una comunitat civilisada.»[12]

L'inauguració del centre va ser elogiada per Cathleen McGuigan, escritora d'arquitectura de The Daily Beast, qui va dir que «Miami Beach alberga [ara] arquitectura de talla mundial i el sòlit sentit de permanència que aporten estos edificis».[8] Victoria Newhouse, del Architectural Record, va escriure: «L'atri proporciona una acollidora obertura a l'exterior, reforçada per les proyeccions en la paret, i l'auditori combina l'intimitat en una destacable flexibilitat física i acústica. La màgia generada per la colaboració entre Gehry i Thomas potser complixca la seua esperança de revertir el reduït interés dels més jóvens per la música clàssica.»[3] El rol de Gehry també va confirmar que el fenomen dels «arquitectes estrela» havia alcançat la zona de Miami, despuix de l'obertura del 1111 Lincoln Road d'Herzog & de Meuron l'any anterior i en el nou Pérez Art Museum Miami, també d'eixe estudi, en construcció al mateix temps.[2][7]

La construcció de l'edifici, de 9350 m², va costar uns 160 millons de dólars.[1][6] D'estos, 15 millons varen ser aportats per l'Ajuntament de Miami Beach, 25 millons pel comtat de Miami-Dade, i el restant va procedir de donacions privades i de la venda de l'anterior sèu de la New World Symphony, el Lincoln Theater.[13] La construcció del nou edifici va escomençar en giner de 2008, en l'emplaçament de dos antics estacionaments.[3] També es va construir un nou estacionament com a part del proyecte.[13]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Tommasini, Anthony. «Airy Home for Music and Its Fans», The New York Claves, 26 de giner de 2011. Consultat el 2 de novembre de 2024 (en en).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Hawthorne, Christopher. «Architecture review: Frank Gehry's New World Center in Miami Beach», els Angeles Claves, 24 de giner de 2011. Consultat el 2 de novembre de 2024 (en en).
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Newhouse, Victoria. «New World Center», maig de 2011. Consultat el 2 de novembre de 2024 (en en).
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Hannah, Sampson. «Symphony’s season starts on a high note», The Miami Herald, 2 d'octubre de 2011. Consultat el 2 de novembre de 2024 (en en).
  5. ↑ 5,0 5,1 Smiley, David. «New World Symphony's 'Wallcast' a wonder of sights and sounds», The Miami Herald, 29 de giner de 2011. Consultat el 2 de novembre de 2024 (en en).
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Swed, Mark. «Dispatch from Miami: New World Symphony Center preview», els Angeles Claves, 26 de giner de 2011. Consultat el 2 de novembre de 2024 (en en).
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Austin, Tom. «All around Miami there’s smart art to be found», The Miami Herald, 4 de decembre de 2011. Consultat el 2 de novembre de 2024 (en en).
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 McGuigan, Cathleen. «Frank Gehry Sings a New Tune», The Daily Beast, 26 de giner de 2011. Consultat el 2 de novembre de 2024 (en en).
  9. ↑ «New World Center Concert Hall» (en en). BASWA (2011). Archivat des de l'original, el 8 de maig de 2016. Consultat el 2 de novembre de 2024.
  10. ↑ Newhouse, Victoria (16 de maig de 2011). «New World Center» (en en). Architectural Record. Architectural Record. Consultat el 2 de novembre de 2024.
  11. ↑ «Portfolio» (en en). BASWA Acoustic. Consultat el 2 de novembre de 2024.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Ouroussoff, Nicolai. «Architecture Review: Gehry Design Plays Fanfare for the Common Man», The New York Claves, 23 de giner de 2011. Consultat el 2 de novembre de 2024 (en en).
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Viglucci, Andres. «A peek behind the New World Center's glass curtain», The Miami Herald, 22 de giner de 2011 (en en).
  14. ↑ 14,0 14,1 Viglucci, Andres. «Mr. Gehry's opus: a look at how New World Center concert hall got built», The Miami Herald, 22 de giner de 2011 (en en).