Museu Vasa
El Museu Vasa d'Estocolm alberga al buc de guerra de dit nom, únic navío de el XVII que ha sobrevixcut casi intacte fins als nostres dies. El museu es troba en l'illa de Djurgården i es va construir expressament per a donar cabuda a l'embarcació. Des de la seua inauguració oficial en 1990 ha rebut millons de visites i s'ha convertit en el museu més visitat de tota Escandinavia, raó per la qual ha segut somés a una ampliació entre els anys 2011 i 2013.

Història
El barco Vasa, que rep el nom per la dinastia reinante en eixe moment en el país, va ser construït en Estocolm entre 1626 i 1628 baix la supervisió del constructor naval d'orige holandés Henrik Hybertsson i per orde de Gustavo Adolfo II Vasa en l'objectiu de ser el major i millor buc de guerra jamai construït per l'armada sueca. Com a part de la flota sueca, estava destinat a participar en les guerres que es lliuraven entre Suècia i Rússia, en Dinamarca i sobretot en Polònia, que es trobava regida per Segismundo III Vasa (primer de Gustavo Adolfo II) en conflicte pels territoris escandinaus i bàltics.
El Vasa media 52 metros des de la punta del pal major a la quilla i tenia 69 metros de proa a popa. Contava en tres pals (mesana, major i trinquet) que podien sostindre fins a dèu vés-les i pesava un total de 1200 tonellades.
Va ser dissenyat com una nau de guerra i, per lo tant, concebut per a aguantar tant els embats enemics com les tormentes. Pero una volta que havien escomençat els treballs de construcció del Vasa, el rei va solicitar un pont extra de canons a bordo del barco, per lo que els plans varen tindre que modificar-se sobre la marcha. Per a solucionar el problema, els constructors varen fer una superestructura en dos cobertes per a canons. Per a compensar l'inestabilitat que podia generar l'excés de pes en la part superior, varen omplir a modo de llastre el fondo del barco en 120 tonellades de pedres. No obstant, no varen ser suficients per a evitar que el que anava a ser el barco més poderós jamai construït s'afonara inexorablement el dia en que s'inaugurava.[1]
El 10 d'agost de 1628 va salpar del port d'Estocolm el buc de guerra Vasa. A penes trescents metros despuix de haver deixat terra, una forta racha de vent va fer que el barco s'escorara i que començara a entrar aigua per les comportes dels canons. En poc temps, el barco que era l'orgull de la nació es va precipitar al fondo de la mar i, junt en ell, més de trenta dels doscents tripulants que duya a bordo.
Res més produir-se l'afonament, va començar a buscar-se un culpable. El primer en ser detingut i interrogat va ser el capità Söfring Hansson, a qui se li va preguntar si els mariners estaven beguts o si els canons no estaven degudament amarrats. Ell es va defendre explicant que abans de la partida va fer córrer a trenta dels seus hòmens al voltant del barco per a corroborar l'inestabilitat del mateix, pero despuix de tres regressos varen tindre que parar perque varen vore perillar l'integritat del barco. Despuix de comunicar-ho al capità del port, amic íntim del Rei, este va respondre: «El Rei no està en casa, seguiu avant». Despuix es va interrogar tant al mestre constructor com a un dels arrendataris de les drassanes, els qui varen afirmar que el barco va ser construït d'acort a les mides aprovades pel Rei. Al final del procés, es va concloure que no va haver culpables, sino una série de desafortunats successos.
Recuperació
Solament unes poques décades despuix de l'afonament, en els anys 1760 un suec cridat Hans Albrecht von Treileben va conseguir aplegar fins a la nau afonada. Per a sumergir-se va utilisar una campana de buç que creava en l'interior una cámara que seria la reserva del buceador. A pesar de la casi total obscuritat a trenta metros de profunditat i dels métodos rudimentaris en els que contaven, va conseguir rescatar 61 canons de més d'una tonellada cada u.
No seria fins a 1956 quan un ingenier civil, Anders Franzén, va conseguir donar en la localisació concreta del barco despuix de tres estius intentant-ho. Sumergint una sonda que tallava fusta, va conseguir traure a la superfície dos voltes consecutives i en a penes vint metros de separació entre sí taulons de fusta de roure obscurs, en els que sabia que havia segut construït el Vasa. Ademés, gràcies a la baixa concentració de sal en la mar Bàltica i a la casi total absència del molusc teredo navalis (que menja fusta) els restants del navío es trobaven en bones condicions.
Com no podien traure el barco aixina com aixina, varen fer túnels baix la nau en una potent chorrada d'aigua i varen passar per ells uns cables que anaven subjectes a grues en la superfície. Despuix de díhuit etapes, varen conseguir dur el navío fins a aigües menys profundes i ubicar-ho junt a l'illa de Kastellholmen. Aixina, el 24 d'abril de 1961 el Vasa va tornar a la superfície despuix de 333 anys en les profunditats del mar.
Temporalment, es va estajar al barco en una estructura que varen cridar Vasavarvet. L'exposició del Vasa a l'aire de la superfície va plantejar sérios problemes de conservació, ya que el canvi de mig suponia un impacte molt brusc per al navío. Per a intentar solucionar-ho, el Vasa va ser rosat durant dèsset anys en polietilenglicol, un producte ceroso altament soluble en aigua que penetra en la fusta i reemplaça poc a poc a l'aigua, i es va deixar secar durant nou anys. Les diferents parts del barco estan unides per casi 5000 pernos de ferro, alguns dels quals medixen fins a 2 metros de llarc. Un dels majors problemes en estos pernos és l'oxidació que han sofrit, lo que ha originat una série de reaccions químiques, principalment la formació d'àcit sulfúric que ataca a l'estructura de la fusta i posa en risc la conservació de la mateixa. No obstant, s'estan portant a terme estudis per a substituir els actuals pernos de ferro per uns nous d'acer inoxidable i evitar aixina la degradació.
Museu
En 1981, el govern suec va decidir construir un museu permanent en el que albergar el Vasa i en 1988 el barco va ser remolcat des de Kastellholmen fins al dic sec que havien inundat baix el nou edifici, situat en l'illa de Djurgården. El 15 de juny de 1990 el museu va ser oficialment inaugurat, convertint-se des de llavors en el més visitat de tota Escandinavia. Proyectat per a acollir uns 600 000 visitants anuals, el museu ha sobrepassat àmpliament dit promig i rebia 1 100 000, raó per la qual en 2011 es varen mamprendre unes obres d'ampliació, l'element de la qual més destacable és un espai d'acolliment al públic que evite les coes al ras.
Referències
- ↑ «Qué vore en Suècia: el país de les auroras boreales». stories.weroad.és. Consultat el 3 d'octubre de 2023.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Vasa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.