Mudéixar
Mudéixar, de l'àrap mudajjan, tributari, que vol dir «aquell a qui se l'ha permés quedar-se, i per lo tant és el mahometà que vivia en els regnes cristians peninsulars com a vassall dels reis cristians. També se diu de l'estil arquitectònic i artístic del sigle XIII al XVI. L'art mudéixar és un estil cristià pero que incorpora influències, elements o materials d'estil andalusí, i es tracta d'un fenomen autòcton i exclusivament hispànic. L'arquitectura mudeixar d'Aragó fon declarada Patrimoni de l'Humanitat en l'any 1986 i en l'any 2001.
Ad estos musulmans, se'ls permeté seguir practicant la seua religió, usar la seua llengua i mantindre les seues costums. Durant l'edat moderna, foren obligats a convertir-se al cristianisme, passant aixina a denominar-se moriscs.
Els mudéixars protagonisaren tres revoltes entre els anys 1244 i 1276 al sur del Regne de Valéncia, liderades pel caudill al-Azraq. Estes revoltes arribaren a posar en gran perill la formació del Regne.
ReferènciesEditar
- Artola, Miguel Diccionario temático de la Enciclopedia de Historia de España, Madrid: Alianza
- Coromines, Joan (1987). Breve diccionario etimológico de la lengua castellana (3.ª edición). Madrid: Gredos. p. 406
