Monsenyor
Monsenyor[1] (de l'italià monsignore[2] i este del francés monseigneur: el meu senyor) és un tractament que s'ampra davant del nom propi d'alguns eclesiàstics en una dignitat especial, com els bisbes i els capellans de La seua Santitat, entre uns atres. No obstant, comunament es pren la paraula «monsenyor» com un títul honorífic per a indicar els títuls honorífics d'els qui reben este tractament.
També era conegut com messer, contracció de messere, a la seua volta contracció de meser en occità medieval.
En Pablo VI
Abans del papa Pablo VI eren 14 els títuls honorífics que requerien el tractament, pero Pablo VI, en el motu proprio Pontificalis Domus[3] del 28 de març de 1968, els va reduir als tres mencionats a continuació.
Aparte dels bisbes, vicaris generals de les diòcesis, i alguns oficials de la cúria romana, tres títuls honorífics concedits a sacerdots seculars requerixen l'ús del tractament "monsenyor":
En Francisco
El papa Francisco, en giner de 2014, va decidir reduir encara més estos títuls deixant solament el títul de "capellà de La seua Santitat" i no concedir-ho a sacerdots menors de 65 anys.[4] Ya que esta determinació no té caràcter retroactiu, els sacerdots que posseïxquen qualsevol d'estos títuls els conserven encara. Aixina mateix, no afecta a les persones que reben el tractament de "monsenyor" per atres títuls (com els capellans de la Sobirana i Militar Orde de Malta, SMOM). Dita regla excepciona ad aquells que eixerciten càrrec en la cúria romana o atres càrrecs que requerixquen d'un atre nomenament, sent discreció del papa els nomenaments.
Hispanoamèrica
Tradicionalment en Hispanoamèrica als bisbes i arquebisbes no se'ls titula aixina, encara que, per influència francesa i italiana, s'està estenent el cridar a un bisbe o arquebisbe en l'apelatiu de "monsenyor". La fòrmula de tractament apropiada és "Excelència" o "Excelentísimo i Reverendísimo Senyor" per a arquebisbes i "Ilustre" o "Ilustre i Reverendísimo Senyor" per a bisbes.
En França
En França, monsenyor (francés monseigneur) va ser un títul que es donava en propietat al delfí, i, per extensió o cortesia, a atres subjectes d'alta dignitat, com a príncips, ducs, parells o presidents de consells.
Vore també
- Mossèn, en valencià
Referències
- ↑
- ↑ «Diccionario de la Real Academia». Consultat el 1 de junio de 2013.
- ↑ «Pablo VI, Pontificalis Domus». Consultat el 10 de marzo de 2014.
- ↑ «Secretaría de Estado: el título de “monseñor” se concede sólo después de los 65 años de edad». Archivat des de l'original, el 9 de enero de 2014. Consultat el 10 de marzo de 2014.