Mida de la pobrea
La pobrea es medix en percentages.[1] Primer es decidix el tipo de pobrea que es desija medir, i despuix s'averigua el percentage de població que ho patix. Per eixemple en 2012 el 45.5 % de la població de Mèxic es trobava en situació de pobrea.[2]
.svg)
Tipos de pobrea que es poden medir
- Pobrea extrema o pobrea absoluta: el Banc Mundial considera que una persona es troba en situació de pobrea extrema si els seus ingressos són inferiors a 1.90 dólars nortamericans al dia[3] (actualisació de 2015; abans, este nivell, conegut com a llindar internacional de pobrea o llínea internacional de pobrea, era inferior).[4] És un llindar absolut, que s'aplica a tots els països, encara que els nivells de preus i les despeses necessàries per a sobreviure puguen ser molt diferents.
Estats Units té la seua pròpia llínea de pobrea. Creada en 1963-1964, es basa en el cost en dólars del Pla d'Aliments del Departament d'Agricultura, multiplicat per un factor de tres. El multiplicador es basa en estudis que mostren que els costs del menjar representaven la tercera part de l'ingrés total. La sifra s'ajusta anualment en l'inflació.
Una atra forma de medir la pobrea absoluta és trobar el percentage de població que ingerix menys aliments dels necessaris (entre dos mil i dos mil cinccentes kilocalorías diàries, molt variable segons l'altura de la persona, l'activitat física que realisa i les condicions climàtiques).
- Pobrea relativa: l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics (OCDE) i l'Unió Europea (UE) consideren pobra a una llar en un país si els seus ingressos són inferiors al 50 % de l'ingrés mig per llar en eixe país, lo que denominen «distància econòmica».
- Pobrea moderada: segons les llínees de pobrea moderada establides en 2016 pel Banc Mundial,[4] una persona en un país d'ingressos mig-baixos és moderadament pobre[5] si els seus ingressos estan entre 1.90 i 3.20 $ diaris; en un país d'ingressos mig-alts, si estan entre 1.90 i 5.50 $ diaris; i en un país d'ingressos alts, si estan entre 1.90 i 21.70 $ diaris. El Consell Nacional d'Evaluació de la Política de Desenroll Social (CONEVAL) de Mèxic considera moderadament pobre a una persona si és pobra, pero no extremadament pobra, per lo que el percentage de població que sofrix pobrea moderada s'obté restant al percentage de pobres el de pobres extrems.[6]
- Pobrea severa: és el percentage de persones que viuen en llars en una renda disponible inferior al 40 % de la renda mijana.[7] Este indicador es calcula per a països desenrollats.[8]
- Risc de pobrea: segons l'Institut Nacional d'Estadística (Espanya), la taxa de risc de pobrea és el percentage de persones que viuen en llars la renda total de les quals equivalent anual està per baix del llindar de pobrea, fixat en el 60 % de la mijana dels ingressos per unitat de consum de les llars.[9]
- Índex de brecha de pobrea (Poverty gap index): este índex no solament medix qué percentage de la població està per baix del llindar de pobrea, sino també l'intensitat d'esta pobrea.
- Pobrea subjectiva: és pobre qui es considere com a tal.[1]
- Necessitats bàsiques insatisfetes (NBI): en Perú es definix com a pobre per NBI a la població que no té satisfeta a lo manco una de les següents necessitats: característiques adequades de la llar, menys de 3.4 persones per habitació, sanejament, assistència a l'escola dels chiquets i independència econòmica.
Medició multidimensional de la pobrea
La major part de les medicions de la pobrea són unidimensionals: solament consideren la renda (els ingressos). Pero hi ha atres formes que consideren més dimensions. Per eixemple, Mèxic, per llei,[2] va sumar a la dimensió de l'ingrés atres sis dimensions: educació, salut, seguritat social (pensions de desocupació, invalidea i vellea), calitat de la vivenda, servicis bàsics de vivenda (aigua, electricitat) i alimentació.[2] l'Universitat d'Oxford i el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD) han propost crear un índex de pobrea multidimensional.
l'Índex de pobrea humana de la ONU deriva del Índex de desenroll humà i medix les carències en tres dimensions bàsiques: vida llarga i saludable, coneiximent i estàndart decent de vida.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Carlos Parodi. «¿Cóm es medix la pobrea?».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Omar Téllez Gómez. «¿Cóm es medix la pobrea?».
- ↑ The World Bank (ed.): «Principles and Practice in Measuring Global Poverty». Consultat el 17 de juny de 2019.
- ↑ 4,0 4,1 Chris Weller. «The World Bank released new poverty lines — find out where your country stands».
- ↑ Zach Christensen. «What does new World Bank data tell us about progress on poverty?».
- ↑ «Pobrea moderada». Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2019.
- ↑ «RESPUESTA DEL GOBIERNO».
- ↑ «Menut diccionari sobre pobrea, exclusió i desigualtat».
- ↑ «2.8 Població en risc de pobrea relativa segons situació laboral i en les persones en treball».
- ↑ «¿Cóm es medix la pobrea?». Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2019. Consultat el 8 d'agost de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Medida de la pobreza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.