Marsilea
Marsilea és un gènero de falagueres de la família Marsileaceae. Es distinguix dels atres dos gèneros (Regnellidium i Pilularia) en que posseïx frondas en quatre pinas apicals, lo que ho fa semblar un trébol de quatre fulls, pese a que no siga una planta de trébols verdadera.

Ecologia
La seua distribució és cosmopolita, pero està distribuït espaciadament en regions templat-càlides i en illes oceàniques (Launert 1968, Kubitzki 1990). La diversitat d'espècies és major en Àfrica.
Creix en hàbitats que són estacionalment humits a on les plantes poden ser emergents o sumergides en la seua major part salve per les pinas flotants, i també en aigües poc profundes a la vora d'estanys, llac o rius (Launert 1968, 2003; Johnson 1986; Kornas 1988).
Marsilea posseïx adaptacions per a colonisar hàbitats amfibis (Johnson 1986).
Descripció
- Introducció teòrica en Terminologia descriptiva de les plantes
Les frondas de Marsilea són diferents a les de tots els demés falagueres, posseïxen un peciol terminat en 4 pinas (dos parells de pinas) en un apany en forma de creu. Les pinas són típicament cuneadas a flabeladas, i glabres a pubescents (Gupta 1962, Launert 1968, Johnson 1986). La morfologia del full de Marsilea varia en les condicions ambientals, en les plantes sumergides els màrgens de les pinas són sancers a crenulats, mentres que en plantes emergents són crenados a lobados (Launert 1968, Johnson 1986, Kornas 1988). Les fulles posseïxen atres caràcters que no són útils per a la sistemàtica per la variabilitat intraespecie: indument, distribució de les estomes, forma de la pina (Launert 1968).
Les estructures reproductives de Marsilea naixen de brots (també cridats "pedúnculs", "estipes" o "pedicels", Nagalingum et al. 2007). Els esporocarpos de Marsilea consten d'una paret esclerificada que conté soros bisporangiados (Nagalingum et al. 2006). Els soros tanquen dos tipos d'espores: les megasporas que produïxen un gametófito femení, i les microsporas que produïxen gametófitos masculins. Els esporocarpos de Marsilea són molt resistents a la disecació, i poden "germinar" (açò és, pot trencar-se la paret de l'esporocarpo i lliberar les espores) encara despuix de més de 100 anys de dormició (Gupta 1962, Bhardwaja 1980, Johnson 1985). La "germinació" ocorre al hidratarse el esporocarpo. En contrast en la plasticitat dels caràcters del full, el esporocarpo proveïx de numerosos caràcters que poden ser utilisats per a la delimitació entre espècies, com a número de esporocarpos units al peciol, punt d'unió de l'esporocarpo i del brot ("stalk"), número de soros per esporocarpo, i número de mega i microesporangios per soro (Tyron i Tyron 1982, Johnson 1986, Kubitzki 1990). Els caràcters de l'esporocarpo han segut utilisats pels taxónomos per la seua consistència a diferents condicions ambientals.
Filogenia i taxonomia
Nagalingum, Schneider i Pryer (2007) presenten un estudi de la filogènia de 26 espècies de Marsilea feta sobre les seqüències de ADN atpB, rbcL, rps4, rps4-trnS, trnLF, trnGR. El gènero es troba dividit en dos grups, cridats Grup I i Grup II. Els subgrups dins dels grups varen rebre noms informals que ací seran exposts.
El Grup I conté relativament poques espècies, en fulls glabres (encara que a voltes poden vore's alguns pèls), esporocarpos sense rafe ni dents, i té preferència per la condició sumergida (dit d'una atra forma són intolerants a la dessecació). Pertanyen al grup I (entre paréntesis la regió de la que varen ser preses les mostres):
Subgrup "clemys":
- Marsilea crotophora (del Nou Món)
- Marsilea polycarpa (del Nou Món)
Subgrup "mutica"
- Marsilea mutica (de Australasia)
El Grup II és relativament divers, els seus membres tenen fulls pubescents, esporocarpos en rafe i de zero a dos dents, i les plantes normalment emergixen en les vores dels llac i els estanys. Dins del Grup II es troben 5 subgrups: 3 són predominantment africans, un és del Nou Món, i un és del Vell Món. Pertanyen al Grup II:
Subgrup 1 ("macrocarpa"):
- Marsilea aegyptiaca (d'Àfrica i Àsia)
- Marsilea botryocarpa (d'Àfrica)
- Marsilea ephippiocarpa (d'Àfrica)
- Marsilea farinosa (d'Àfrica)
- Marsilea macrocarpa (d'Àfrica)
- Marsilea schelpiana (d'Àfrica)
- Marsilea vora (d'Àfrica)
- Marsilea villifolia (d'Àfrica)
Subgrup 2 ("nubica"):
- Marsilea nubica Botswana (d'Àfrica)
- Marsilea nubica Nigèria (d'Àfrica)
Subgrup 3 ("capensis"):
- Marsilea capensis (d'Àfrica i Àsia)
- Marsilea gibba (d'Àfrica)
- Marsilea distorta (d'Àfrica)
Subgrup 4 ("marsilea"):
- Marsilea angustifolia (de Australasia)
- Marsilea drummondii (de Australasia)
- Marsilea crenata Indonèsia (d'Àsia subtropical-tropical, incl. península malaya)
- Marsilea crenata Tailàndia (d'Àsia subtropical-tropical, incl. península malaya)
- Marsilea minuta Índia (d'Àsia subtropical-tropical, incl. península malaya)
- Marsilea minuta Burma (d'Àsia subtropical-tropical, incl. península malaya)
- Marsilea minuta Àfrica (d'Àfrica)
- Marsilea fadeniana (d'Àfrica)
- Marsilea quadrifolia (d'Àsia i Europa templades)
Subgrup 5 ("nodorhizae"):
- Marsilea ancylopoda (del Nou Món)
- Marsilea macropoda (del Nou Món)
- Marsilea nashii Turk island (del Nou Món)
- Marsilea nashii Índies occidentals (del Nou Món)
- Marsilea oligospora (del Nou Món)
- Marsilea vestita (del Nou Món)
- Marsilea villosa (del Nou Món)
- Marsilea mollis (del Nou Món)
En analisar la morfologia de l'esporocarpo a la llum de la filogènia, els autors conclouen que la presència d'un rafe i d'una dent superior són sinapomorfíes confiables per a distinguir entre espècies de Marsilea (no aixina en la dent inferior ni en el lloc de maduració de l'esporocarpo).
Referències
- Nagalingum, N. S., Schneider, H., i Pryer, K. 2007. Molecular Phylogenetic Relationships and Morphological Evolution in the Heterosporous Fer Genus Marsilea. Sistematic Botany 32(1): 16-25. (pdf ací i referències citades en eixe mateix text).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marsilea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.