Anar al contingut

Marsileaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Marsileaceae
Vore Pteridophyta per a una introducció a les plantes vasculars sense llavor

Les marsileàcees (nom científic Marsileaceae) són una família de falagueres de l'orde Marsileales, que en la moderna classificació de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] són monofilétiques.

Taxonomia

Introducció teòrica en Taxonomia

La classificació més actualisada és la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008);[5] que també proveïx una seqüència llineal de les licòfits i monilòfits.

  • Família 16. Marsileaceae Mirb. in Lam. & Mirb., Hist. Nat. Vég. 5: 126 (1802). Sinònim: Pilulariaceae Mirb. ex DC., Essai Propr. Méd. Pl.: 48 (1804).
3 gèneros (Marsilea, Pilularia, Regnellidium). Referències: Nagalingum et al. (2008), Pryer (1999), Pryer & Hearn (2009), Schneider & Pryer (2002).

Filogènia

Introducció teòrica en Filogènia

Monofilético (Hasebe et al. 1995, Pryer 1999, Nagalingum et al., senyes no publicades, citats en Smith et al. 2006).

Hennipman (1996) va incloure a Salvinia i Azolla dins de Marsileaceae, pero en esta classificació s'inclouen dins de la seua pròpia família Salviniaceae, perque les espores de les marsileàcees diferixen notablement de les de les salviniàcees (Schneider i Pryer 2002).

Regnellites nagashimae, espècie extinta de Marsileaceae

Ecologia

Plantes aquàtiques arraïlades al substrat per les raïls. Li les troba en aigües estancades, poc profundes, o en estanys primaverals, en fulls flotants o emergents.

Subcosmopolitas.

Caràcters

En les característiques de Pteridophyta.

Tallos usualment largament rastreros, esvelts, usualment en pèls.

Pinas 4 (Marsilea), 2 (Regenllidium) o 0 (Pilularia) per full. Venes ramificades dicotómicament pero usualment fusionant-se en les puntes.

Soros naixcuts en esporocarpos en peu, en forma de poroto (Nagalingum et al. 2006). Els esporocarpos emergixen dels rizomes o de la base dels pecíols. Un a molts esporocarpos per planta.

Plantes heterospóricas, en microsporas i macrosporas.

Microsporas globoses, trilete.

Megasporas globoses, cada una en una "acrolamella" posicionada sobre l'obertura de l'exina (Schneider i Pryer 2002).

Perina gelatinosa.

Número de cromosomes x = 10 (Pilularia), 20 (Marsilea).

Vore també

  • Per a una descripció bàsica de morfologia i anatomia de les falagueres vore Pteridophyta.

Enllaços externs

Atres proyectes wikimedia

Commons

Referències

  • Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns are a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (resum en anglés ací).
  • Pryer, Kathleen M., Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith i Raymond Cranfill. 2004. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". American Journal of Botany 91:1582-1598 (resum en anglés ací
  • Archivat el 26 de agost de 2010 archivat en Wayback Machine.).
  • A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf ací)

Referències més específiques

  • N. S. Nagalingum, H. Schneider, i K. M. Pryer, "Comparative Morphology of Reproductive Structures in Heterosporous Water Ferns and a Reevaluation of the Sporocarp". International Journal of Plant Sciences, 167 (2006), 805–815 (resum en anglés ací i pdf ací).

Referències citades

  1. ↑ 1,0 1,1 Christenhusz et al. 2011. A llinear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (pdf)
  2. ↑ 2,0 2,1 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” pdf
  3. ↑ 3,0 3,1 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns pdf
  4. ↑ A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 ( pdf)
  5. ↑ Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417–467 en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge , Cambridge University Press.