María Consuelo Reyna
| María Consuelo Reyna Doménech | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodista | ||
| Naiximent: | 1944 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
María Consuelo Reyna Doménech (Valéncia, 1944) és una periodista valenciana. Fon Directora dels periòdics Las Provincias (1978-1999) i del desaparegut Diario de Valencia (2000).
BiografiaEditar
María Consuelo Reyna és llicenciada en periodisme (Ciències de l'Informació). En l'any 1972 fon nomenada subdirectora del periòdic Las Provincias del que era accionista minoritària, ya que este diari pertanyia a la família Doménech, els membres de la qual formen el consell d'administració, passant a ser una de les primeres dònes en dirigir un periòdic en Espanya. També fon jurat dels premis d'ideologia pancatalanista, Premis Octubre. No obstant a partir de 1978 decidix variar la llínea editorial del periòdic cap a postures valencianistes, d'acort en la llínea política del partit que governà en la preautonomia, Unió de Centre Democràtic (UCD) de la Comunitat Valenciana. La capçalera que ella dirigí fon un dels actors clau en la nomenada Batalla de Valéncia, que va convertir la defensa de la cultura i llengua valencianes en principal argument polític de les campanyes electorals de la ciutat fins als anys 1990. Despuix de dirigir de fet el diari durant molts anys, en l'any 1992 fon nomenada directora del periòdic.
A finals dels anys 90, despuix d'una caiguda de vendes, una part dels accionistes del diari (agrupada entorn a la família Zarranz Doménech) posa en dubte la seua continuïtat i el 14 de setembre de 1999 el consell d'administració de Federico Doménech S.A., editora del diari, la va destituir del seu càrrec.
A principis de l'any 2000 es va fer càrrec de la direcció d'un nou periòdic que va adoptar el nom del centenari Diario de Valencia. Este periòdic és propietat del seu ex marit, Jesús Sánchez Carrascosa i en juny de 2007 va deixar d'editar-se per la seua baixa difusió.
María Consuelo Reyna participa en diverses tertúlies radiofòniques (en la SER) i televisives (Canal 9) d'àmbit local, aixina com una columna en el periòdic El Mundo (edició Valéncia) despuix d'haver rebujat numeroses ofertes d'àmbit nacional.
ReconeiximentsEditar
El 8 d'octubre de l'any 1999 rep per mig del Decret 180/1999 la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural, el mateix dia que el seu amic Manuel Valdés, de lo que està molt orgullosa. El Decret dispon:
CitesEditar
Para ellos, para todos estos ‘intelectuales’ que no pasan de ser juntaletras, defender la lengua valenciana como distinta y diferenciada del catalán es una aberración, un signo de incultura propio de tías Marías.
¿Tías Marías?
¿Incultos?
¿Aberración científica?
Por el amor de Dios ¿de que van? Hoy les ofrezco a ustedes una serie de citas de intelectuales, independientes, sin condicionamientos económicos de ninguna clase, sin deber favores al entramado económico-político del mundo catalanista y que son, todos ellos, defensores de la lengua valenciana.Per a mi es, en totes les reserves, una esperança per arribar a un acort i que siga la defensora de la llengua valenciana.
¿Per que te eixa esperança?
La presencia de persones com Ramon Ferrer o Xavier Casp, personalment, me garantixen serietat. Si ells no estigueren pensaria una cosa totalment distinta. Mentres estiguen dins yo confiare en l'Academia, pero si se'n van deixare de confiar.Perdidas, perdidas... una y media: la del teatro romano y la media, las ruinas del Real, sobre las que ahora me están dando la razón. Y ganadas... me apunto la de los símbolos, la del cauce del Turia, la del Saler. Recuerdo cuando querían derribar la finca esa tan bonita de Cánovas o el trencadís de la Estación del Norte, o la propia estación... Sin embargo, la sociedad valenciana ante muchos temas actuales hoy prefiere no pronunciarse y sobre aquellos prefiere no recordarlos.
Somos una sociedad sólida a ratos intermitentes y también somos desmemoriados y un poco, o bastante, olvidadizos. Recuerdo cuando a Manolo Valdés se le declaró una guerra y, mientras tanto, él se abrió las puertas del mundo. Hoy es un número uno.