Manel Garcia Grau

Manel Garcia Grau
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Filòlec, escritor i poeta
Naiximent:	12 de febrer de 1962
Lloc de naiximent:	Benicarló, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	5 de juny de 2006
Lloc de defunció:	Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya

Manel Garcia Grau (Benicarló, 12 de febrer de 1962 - † Castelló de la Plana, 5 de juny de 2006) fon un filòlec, escritor i poeta valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia

Manel era llicenciat i doctorat en filologia catalana per l'Universitat de Valéncia, fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat Jaume I de Castelló des de l'any 1995, de llengua catalana en l'Institut Penyagolosa de Castelló, investigador de la ret Teoria i Crítica dels Discursos Creatius, membre de l'associació CEDRE, de la AILLC i de la AELC. Ha colaborat en les publicacions Hoy, Levante-EMV, El Punt, Revista de Cataluña, Gamo, Reducciones, Pasillo, Diario de Baleares, Cultura, La Aiguadolç, Canelobre, Mediterráneo i en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura.

En l'Universitat Jaume I fon professor del departament de Filologia i Cultures Europees.

Fon membre de colectius catalanistes i pancatalanistes, com: Institut d'Estudis Catalans (IEC), Acció Cultural del País Valencià (ACPV) o l'Associació d'Escriptors (sic) en Llengua Catalana.

L'IEC té "l'autoritat normativa en tots els territoris de parla catalana", des d'Andorra fins a Guardamar, les Illes Balears, l'Alguer i Sardenya.

L'IEC a Castelló: la legalitat de la raó. Manel Garcia i Grau (Mediterráneo, 7.5.2001)

Obra

Investigació

• Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica (1994)
• Polítiques (i) lingüístiques (1997)

Narrativa

• Davall del cel (2006)
• El magma silenciós (2011) Pòstuma, junt a Vicent Pallarés.

Novela

• El Papa maleït: Una intriga novel·lística sobre el Papa Luna (2003)

Poesia

• Quadern d'estances (1988)
• La veu assedegada (1989)
• Escenalls dels miratges (1989)
• Els noms insondables (1990) (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 1990)
• Els signes immutables (1991)
• Llibre de les figuracions (1993)
• Mots sota sospita (1997)
• La ciutat de la ira (1998)
• Anatema (2001) Premi Ausiàs March de poesia
• Al fons de vies desertes (2002)
• La Mordassa (2003)
• Constants vitals (2005) (Premi Roiç de Corella de poesia en català)

Estudis lliteraris

• De Castelló a Ítaca: l'univers literari de Miquel Peris i Segarra (1997)
• Les suspicàcies metòdiques (2002)

Homenages

Anualment, l'Universitat Jaume I de Castelló de la Plana convoca el premi de Poesia Manel Garcia i Grau. La biblioteca municipal de Benicarló porta el seu nom. En Castelló, en el barri Arraval Universitari hi ha un colege en el seu nom (CEIP Manel Garcia Grau).

Notícies i artículs en prensa

La literatura catalana quedó ayer huérfana de uno de sus amantes y eruditos. El poeta, ensayista, narrador, crítico y estudioso literario... ha dejado como recuerdo a alumnos y seguidores una prolífica bibliografía en la que se desprende su amor por el país y por la lengua catalana.

En recuerdo de Manel Garcia i Grau. Cristina Garcia (Mediterráneo, 6.6.2006)

Manel Garcia dará nombre a un colegio. La propuesta del Grupo Socialista para que el centro educativo que se construya en el plan urbanístico Riu Sec, frente a la Universitat, se denomine colegio Manel Garcia Grau, fue aceptada ayer en la comisión de Cultura y Educación. El Ayuntamiento hará las gestiones ante Conselleria de Educación.

(Mediterráneo, 13.6.2006)

Les cendres de Manel formen ja part del nostre territori. Del nostre país. Descansa en la mar. Al parc natural de la Serra d'Irta, al peu de la Torre de l'Abadum. Entre Benicarló, on va nàixer, i Castelló, on vivim. Entre València i Barcelona i enfront de les Illes Balears. D'esquena als Ports, d'on venen les nostres arrels més profundes. En el centre dels nostres Països Catalans.

Gràcies, en nom de Manel. Olga Carbó Badal (Mediterráneo, 18.6.2006)

Enllaços externs

• Manel Garcia Grau en Wikipedia